Curiositats

 Plantilla de un artista de Lleida, para pintar en las paredes con Spray. Mujer con Burka.
Es lo mismo que un contraluz o silueta. Se recorta la silueta i luego se pinta en la pared con pintura de un solo tono.
La foto del final son la mayoria de siluetas creadas y que podeis encontrar en rincones de calles de Lleida.

FIRA DE TITELLES.

                                                 

Una visita als casc antic.

Sant Jordi.

Ahir, diada de Sant Jordi.
Com es natural el primer son les roses, i en segon terme els llibres.
Tot de parades de flors pels carrés de Lleida .(pot ser massa?),tot hom volia vendre Roses.
Desprès de l'esmorzar Literari , un vermut amb Jazz a la Biblioteca, on els escriptors, signaven els llibres i els editors somriuen al public .
Una bona festassa , que si hi ha coca de recapte i beure, acompanya la venda de flors i llibres.
En resum una bona diada de Sant Jordi.

Torreribera. (Enfoc. Desenfoc selectiu)

Ja deien els ancians, que els arbres no et deixen veure el bosc.
Es cert que de vegades algo molt proper no et deixe veure el que està mes enllà.
No obstant el que cal es mirar. Molts no mirem ni el aprop ni el lluny. estem cada vegada mes endinsats en nosaltres mateixos i no mirem ni veiem res d'altre.
Cal aprendre a mirar, desprès podrem comprendre, son passos essencials en aquest mon , on cada vegada estem mes aprets, mes pròxims a altres.

Camps de Colza.Granadella.

Tot el camp es groc, no sé on trobaré un sol animaló. Mira que n' es de gran, segur que en una de les flors n'hi ha un, pot ser vola?
Així perduts en la immensitat estem. Una flor es la terra, i segur entre els millions de galàxies hi ha d'altres terres, d'altres mons. La vida no es exclusiva d'a qui.
tan sols ens falta saber volar per anar d'un lloc a l'altre. un dia serem papallones o borinots i emprenyarem els altres mons.

Tanques

Tanques, que no tanquen res, que no ens porten enlloc.
En el mig de la mitjana (Parc natural del Segre a Lleida).
Tot per voler fermar el paisatge, la llum entre els arbres, el silenci i la contemplació de la natura.
Per tu que dreta al aire fas bo aquest racó, gracies per no tancar res , per permetre veure a través.

Com capturar el vent.Camps de Colza.

Els paisatges, es capturen amb un diafragma petit per tal de donar una gran profunditat de camp de visió.
Volem que tot sigui nítid.
Però si busquem capturar el vent en el mateix paisatge , cal anar una mica mes lluny. Cal exposicions encara mes llargues, cosa que aconseguim amb filtres neutres alts. La mateixa exposició fa que el vent mogui les herbes,les fulles dels arbres....
Poden quedar zones on es moguin les fulles o tot el paisatge, creant atmosferes especial que captiven al espectador.
Ara es el temps de camps de colza, camps grocs que amb el vert de la natura fa combinacions espectaculars.

Coktels de Primavera.

Com un coktel de primavera està el camp.
Els colors que es barregen i el vent els mou a la coctelera, així es fa un bon coktel. De vegades es mou ràpidament , d'altres lentament amb un petit toc i així l'aroma i el gust es l'adequat.
De la mateixa manera , l'us del temps en la fotografia (velocitat de l'obturador ), el desenfoc(obertura del diafragma), i el moviment de rotació lleu o rapit amb l'us de les eines de retoc selectiu , fan un coktel agradable als sentits.
Red Martini, Mojito, Caipirinya, de ben segur algun t'agrada.

En el cami

Que difícil es, en el ben mig del camí.
La fragilitat extrema en un indret incomode.
Ningú ha pasat, ningú a trepitjat la flor, ningú se l'ha emportat.
Ni vehicles, ni persones.
Al cantó de una pedra, enmig dels codols, gairebé sense terra, i potser amb molt poca aigua.
La natura es forta, i tot aixi dreta, encaran el sol del matí amb la seva esplendor, un altre sol roig brilla.
Moltes gracies per estar-hi. Jo no et penso tocar , viu en pau la teva vida.

Hotel Vela

Ja es veu immens

Des de la platja de la Barceloneta, es veu enlairarse al vent l'impresionant Vela de un edifici singular.

ja forma part del paisatje urbá i surt a totes les fotos, se lluny com a referencia , d'aprop com a singularitat i bellesa arquitectonica i de mes aprop com a llum i color.

Un nou Dilluns

Monotonia, sembla que ja ho he fet mil vegades, tornem a començar, les mateixes dèries, els mateixos trastes vells, les mateixes persones, les mateixes converses.
Es un "dejá vu", això es el dilluns.
Imatges dins de imatges que es repeteixen fins l'infinit.
Potser em cal mirar atentament i con la peli "el dia de la marmota" trobaré la pauta, l'objecte canviat que farà el dia diferent, nou, i podrà donar sentit a tot.

La Mona.

La Mona es un pastel , que com tots la finalitat es un regal. En aquest cas pels fillols que es fa el dilluns de Pasqua.
Se'n veuen de molt grans, immensos, Castells de xocolata, torres Eiffel, figuretes de tots els tipus, fins i tot el gos del Bullit.
En fa feliços el veu rels, el regalar-los, el mirar los, fins i tot el triar-ne un adequat a les nostres possibilitats, ja que tenen preus prohibitius.
Si en teniu ocasió , demaneu pel propietari, de segur la seva rialla farà comprendre que en temps de dificultats, un dolç es cosa bona. en aquest cas molt bona.  Felicitats.