Es una broma baixa, que ens envolta i que ens impedeix reconèixer el que ens anem trobant pel camí.
Vet aquí que per això el nostre carrer major es estret , ja que hem de passar l'un aprop de l'altre i amb la boira ni no fos així no ens saludaríem.
No veus res i de vegades topes amb l'obstacle que volies evitar.
Es l'ultim en xocs de trens, sap que hi es , que s'atansa, i vas i caus amb l'estatua d'en Indivil i en Mandoni .
Desapareix amb la sortida del Sol i els dies que t'acompanya, freda,humida, pixanera , es cala fins el cor i per sempre més la portes a dins teu, i si et guanya la enyorança, surt i recordes el camí fins la terra de la Seu Vella i L'Indivil, ciutat dels dos turons, terra endins on els romans eren castigats a viure lluny del Imperi i oblidats restaven el resta de la seva vida, enganxats per la boira terra endins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada