Mirant mar endins des de la Platja.

Asentat vora el mar, mires el hotitzó llunyà, linia recta que trenca el mar amb el cel...
El cel blau y els núvols llisquent per sobre teu i tancant els ulls, sents la brisa, el vent marí que et fa somiar en terra llunyanes, en llocs estranys...
El remor de les ones no et distreu i vagues sense pensar en un mon entre el conscient i el inconscient ...
De sobte el sol et desperte de la il·lusió,  i veus un para-sol , que el vent s'ha endut del in reves, mires i et recrees en el mirall de l'aigua on els velers o petroliers es refrexen sense fi ...
Somnis son , que la claror del dia dilueix , ets de terra endins , terra ferma però el crit del mar arriva, com al mariner de ponent que espera la brisa de la marinada per tornar a somiar.