Els petits mons.

Tot passejant pots trobar petits mons al teu entorn. Flors en un jardí, herbes que semblen una arbreda d'hivern, incommensurables espigues....
Sols cal observar. Els humans de ben petits aprenem a mirar, tocar, inspeccionar i aprenem dels propis errors, sempre ho tornem a provar . Quan l'encertem tornem a repetir l'experiencia que el cervell ens diu que es agradable i si so el cervell ens diu que no ens agrada el resultat i no ho fem més.
La tossudesa porta a grans des cobriments i a grans decepcions , però la investigació, el provar coses noves es un bé en si mateix que cal adobar i multiplicar.
Una vegada comprens aquests petits mons i els respectes i agraeixes, es quan pots començar a comprendre el mon mes gran com el nostre, aprendre a respectar l'entorn i no malmetre les poses per futures generacions.
I no parlem encara del mon universal (univers). Segúr que si puguesim treu riem ferro de Júpiter, or de Urá y terres rares de les Llunes de Saturn i els esvorancs es veurien de la terra deixant les planetes com un formatge gruyere.
Mes val que continuem mirant les coses petites , encara i per molt temps.....