Tenim Por ?

 He deixat passar unes hores , per parlar de l'atemptat Terrorista a Paris.
S' ha parlat molt de guerra, de víctimes d'assassins, dels Yihadistes, de l'Islam, d'atacs ,de bombes...
El cert es que tindrem que conviure amb aquests o altres atacs contra la convivència,molt i molt de temps (algú a parlat de una generació sencera 50 anys)
L'excusa es el de menys, però en vull parlar:
Si jo crec en un Deu i un altra persona també en un Deu, deu de ser el mateix?, jo entenc que si, que estem parlant del mateix sota dos noms diferents.
Es un Deu d'amor al pròxim? Em diuen que si , que no es un Deu de Guerra .
Doncs bé, que volen els atemptats? Tots diuen el mateix volen instaurar el terror, la por. També diuen que els assassins no en tenen, que aniran al Cel.
Doncs bé, els nostres màrtirs, també i van. Allà es trobaran.
L'únic que queda es la por. Avui en dia, tenim por a morir. Perquè?
Amb tot els que ens cau a sobre, no tenim por de viure... tenim por de morir.

Des de petits ens han educat a que l'important es la persona(no el grup, no d'humanitat)Ens contem, ens donem nom, volem saber on estem, que fem, si ens perdem ens busquen.
Qui fa un acte a favor dels companys, es un heroi, algú  rar, quelcom a imitar.
Doncs bé cal educar-nos de nou, saber que en aquest mon estem de passada, que estarem mes temps morts,  que vius. Si ,hi ha mes persones al cementiri que a la ciutat.
No tinguem por i tornem a fer com els vells cristians, que s' alegraven per un naixement, una nova vida que venia a sofrir en aquest mon. I que s'alegraven també amb la mort i el que realment es: " un retrobament a la casa del Pare" "un deixar de patir"..
Prou de pors i visquem doncs amb plenitud la vida que ens queda. Ataquem al terrorisme amb tota la força, ja que no temem per la nostra vida ,si mes no ,per tot el mal que fan als nostres companys i veïns.Guanyem una altra vegada els valors de la llibertat i la democràcia.

Faquir

Sobre vidres , la cara, i el deixo trepitjar ...
Aixi es la vida del faquir,sotmès al foc, al somier de claus,als vidres trencats....
Sense por a les punxades, als talls, a la cremor del foc...
Que no fem per l'amor, pel menjar, per la família propera....
Avui som faquirs tots plegats...
L'economia ens empresona, les bancs ens tallen els peus, l'estat es a sobre nostra i cada vegada pesa mes...
Tan sols el foc interior, l'anima , resta encara lliure i ens fa que de tant en tant i per un simple instant surti a l'exterior i brilli l'espurna de la llibertat.

L'home orquestra

 Quina expectació, hom mira l'home orquestra.
la mainada expectant, els vianants atents a la musica:
"la calle de Alcalà...."
diu la tonada , i els peus ballen al só dels vells roquers.
Una gorra, un paraigües i els instruments i la veu que enganxa....
L'infant dona la moneda i la gent gran recorda la cançó. les ballarugues i els amors de joventut.
Gracies per compartir la joia al carrer, jo també vull ser home orquestra.

Epitafi

Obro avui el claustre de la Seo, la catedral Vella de Lleida.
Miro per darrera vegada els arbres , tantes vegades companys muts de visites guiades, de vels de nuvia, de paraules d'amor robades. Visita de mols fotògrafs al triar el vell monument...
Os dic adéu, ja no hi sou,heu anat a una terra llunyana,
En el bé , diuen major, de altres ornaments florals, ens heu deixat.
Por ser algú mes os trobara a faltar, potser algú amb un xic d'enyorança, potser algú buscara la vostra ombra a l'estiu càlid que ens tocara viure, segur, properament.
Dons aixi: "repòs etern als fidels companys, amb la pau del senyor fins aviat" R.I.P: 

Monuments

Monuments, obres d'art fetes per artistes reconeguts....

 Obres per veure, exposades al carrer, que desitgen perdurar en el temps i el record....
Totes elles competint en quina es la millor, la que reflexa mes els sentiments, els moments que tria l'autor.

Totes elles os han fet passejar abans del proper dia 1, per  el cementiri de la catedral de Reikiavik.

No tinc cobertura.

Es cert vull pagar i no tinc cobertura. La visa no arriba i necessito calers.
Per molt que pugin la maquina , no deuen haver pagat el rebut  del telefon.
Per allí diu la companya, com una estàtua de Colom, per allí hi ha el mar....
El cert es que depenem cada vegada mes de les maquines,i que acabarem sent meitat humans i meitat maquines..
diuen que les transaccions volen, Peró deuen volar amb paloma missatgera que al bec porta la meva visa.
mentrestant i com ja he menjat no hem preocupo i espero pacient als companys que sortosament porten euros per deixar-me fins al pròxim caixer.
Vola la visa, vola el diner, vola el temps i els dies, tot vola i no ho puc atrapar.

Dues Amigues

 Dues amigues, mirant-se, comentant la darrera confidència. Aquell signe de complicitat que té la mirada, un fumar tranquil, relaxat....

 Dos amics, en un banc, intentant qui puja a la bicicleta, amb la saviesa dels que tenen els peus calents, a l'espera de uns altres amics per acompanyar.Quiets i atents de l'arribada dels seus amos....

Mols de sols... Single Gloves, buscant infructuosament la seva parella... Aixi es el temps que ens toca viure, buscant  algú semblant per poder compartir i caminar junts....