la mainada expectant, els vianants atents a la musica:
"la calle de Alcalà...."
diu la tonada , i els peus ballen al só dels vells roquers.
Una gorra, un paraigües i els instruments i la veu que enganxa....
L'infant dona la moneda i la gent gran recorda la cançó. les ballarugues i els amors de joventut.
Gracies per compartir la joia al carrer, jo també vull ser home orquestra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada