Bones festes Nadalenques

Molt bones festes Nadalenques per tot hom.
Aquestos dies, la gent fa cues, no a les botigues per comprar, si mes no a la casa de Loteries.Es l'atzar el que busque el mon.
El caprici de la deessa fortuna , ens porta a mirar amb desig els aparadors de les botigues, el cotxe del veí, els vells hàbits que ja no podem realitzar.
La rodona de la fortuna no mes en marca a un i mai som nosaltres.

Un cop passat el dia 22 i després de mirar "la pedrea", on tampoc hem estat agraciats, mirem espantats el que ens hem gastat en Loteria.
El 25 i 26 tenim invitats a casa. Tols els fills, els gendres, la padrina, els nets ...Un tip d'àpats abundants, un obrir regals amb delit , una grapada de mitjons, mocadors i una botella de JB.
després arriba el 27 i 28, tots han marxat i tot queda igual..

El mon a quedat igual o pitjor.Tots passen pel voltant i ens miren, sols, deixats, sense possibilitats de millorar en el futur.Sols amb permís de viure i continuar pagant.. a l'estat , al banc, a la botiguera que ens va fiar.Ja no tenim paga extra.
I tornem a pensar en el menjar, en sobres que ens tocaran en dies venidors. I també ja que parlem de diners pensem espantats amb la Visa.La que vindrà el dia 1 i que tindrem que pagar a terminis.
PUAG!!!... merda de festes...

Els poders

Els Reis, els Bisbes , el que es el mateix el poder polític i el religiós anaven a la grenya per veure qui manava més .
 Els construccions, els campanars, les torres, servien també per evidenciar segons la seva alçada qui manava més.
Avui el poder religiós a minvat una mica i el polític s'ha partir en trossos que disputen entre ells(abans el Rei els tenia tots). Poder Legislatiu, per fer les lleis, Poder Executiu per portar-les a terme i Poder Judicial per obligar al ciutadà.
Al marge han sortit altres poders també importants. Els Lobbys, poders econòmics grans que han augmentat amb l'economia global. La premsa, que crea opinions i formes de pensar el la gent i per tant el vot útil. I últimament la gent, que s'organitza de manera autònoma i està creant amb assemblees d'opinió.
També prenen forma els edificis de les grans multinacionals, aixi com la premsa, tots ells amb grans gratacels.
i hom preguntarà: i la gent? i les Assemblees? quin edifici tenen?
  l'edifici s'ha fet transversal, no alt , si  mes no ample, es el carrer. la gent pren el carrer com a resposta als altres poders avui ineficaços. 

L'abandó de les fulles

Durant la tèbia nit, on la foscor cau de sobte  en una hora prou matinera, dos cosos , després de uns petons interminables parteixen amb les mans agafades cap a altres racons, altres indrets de la ciutat.
Tan sols les fulles que continuen caient en la plàcida nit i mes tard la pluja constant sobre el parc perceben que coses inusuals s'han produït...  
De bon matí , jo mateix, viatger inconscient, en la humitat del parc, trobo la pista del delit.
L'abandó inconscient de la jaqueta, mig coberta per les fulles i la pluja en el banc  i pot ser mes enllà, el paraigües deixat al costat...
Pistes inconscients del primer delit, el veritablement importat, l'amor prohibit, la lluita fugaç i els dos cosos units en la foscor buscant altres racons, altres indrets entre l'abandó de les fulles

Embruta't les mans.

  Per fer coses, sempre s'ha dit que cal embrutar-se les mans.Deu, nostre senyor, ja va agafar fang, un pegot de fang.. I per fer l'home a imatge seva el va moldejar, es va embrutar les mans i vet aquí el que va sortir....
  Tòtils, corruptes, indecisos, irreverents..Tria tu mateix l'adjectiu.
De totes maneres, tot el que fem , ho fem embrutant-nos les mans.Cal participar en el que fem. I deixem la nostra empremta.Es una porció de nosaltres mateixos que pren forma,  per ser part d'una natura diferent, tal vegada millor...
Es per això que diem des de la nostra infantessa: embruta't les mans.Cal participar en aquest nou mon que veuen els nostres ulls per primera vegada.

Ja plou!

 Com els brots verds, surten a lluir la pluja. Com totes les plantes s'ufanen amb la humitat.Com les gotes d'aigua, rodones, semblen mirar totes les seves companyes...
Jo trec el paraigües i abans de travessar,miro... observo que tot estigui correcte i la pluja no hagi espatllat el semàfor de cada dia..

Abans de que aparegui el verd miro pacient el conductor de correus, amb la moto travessar cap al treball quotidià. Recordo allò de " ni la pluja ni el vent no t'aturi". I miro de travessar corrents, abans no m'arribi un escatxic...

Tot travessant el pont miro el riu i l'aigua que corre als meus peus. Els cotxes i motos al rodolar , fan aquell soroll característic de l'aigua , i que em tranquil·litze.Ningú al meu darrera, sols altra gent con jo que creue el riu. Es no mes un pont. Un sol pont. Sols el pont del 6, 7,i 8 i ja hi som... El Nadal.

La Cripta

 Moltes de les nostres antigues esglésies posseeixen criptes que remunten a una època molt llunyana: unes són només sales quadrades, abovedadas en corba o en aresta, seguint el mètode antic, són adornades de vegades només per fragments de columnes i de capitells que imiten toscament l'arquitectura romana; altres són veritables esglésies sota terra amb naus laterals.
Sota Terra, entre pedres i humitats, està la cripta. Tres son les voltes que la cobreixen. Sis les columnes que mantenen el sostre. I unes escletxes de llum il·luminen la tènue atmosfera del passadís. 
Va ser aquí on l'any 1318 uns canonges de Solsona, disconformes amb cert procedir impositiu dels nobles Guillem i Ramon de Cardona varen confabular en contra del poder establert.
La Llei es la llei i varen aixecar la protesta als superiors. La Llei es la llei varen dir els nobles.
L'afer arribà a la cort papal d'Avinyó.
No en se la resposta, tampoc importen tots els fets....
Les pedres recorden la discussió:

"la pela es la pela", o millor " el maravedís es el que triomfa".
Encara ressona ( si un para l'orella) ,les monedes caient de la butxaca per satisfer els sicaris i advocats.
Pedres llisses, ments ofuscades, quant de temps per arribar a les mateixes converses i semblants situacions.

Si es que Si toca la Campana.

Si vols que vingui a tu, toca la campana.
Totes les discussions de si vols tocar o no. Mes discussions sobre que serà o no.
Cal canviar la campana , ja no es campana, es un simulacre de campana...
Però, i si toco la campana el 9N?
NO! no pots tocar!, et canvio la campana de lloc!
Doncs , si. Penso tocar la campana!
Avui et canvio de lloc la campana!.

Doncs, que es això?

El ben cert es que es una campana. I qui toqui vindrà a tu i no a un altre.

I qui vindrà?

Això. Deu de ser l'important...

Doncs vindra la vaca i qui toqui la podrà munyir.