L'abandó de les fulles

Durant la tèbia nit, on la foscor cau de sobte  en una hora prou matinera, dos cosos , després de uns petons interminables parteixen amb les mans agafades cap a altres racons, altres indrets de la ciutat.
Tan sols les fulles que continuen caient en la plàcida nit i mes tard la pluja constant sobre el parc perceben que coses inusuals s'han produït...  
De bon matí , jo mateix, viatger inconscient, en la humitat del parc, trobo la pista del delit.
L'abandó inconscient de la jaqueta, mig coberta per les fulles i la pluja en el banc  i pot ser mes enllà, el paraigües deixat al costat...
Pistes inconscients del primer delit, el veritablement importat, l'amor prohibit, la lluita fugaç i els dos cosos units en la foscor buscant altres racons, altres indrets entre l'abandó de les fulles