El Cristo de los Faroles

El Crist, imatge venerada per excellencia a Cordoba .Sol en una plaçoleta i amb faroles que el rodegen.

Faroles als peus, apagades ja que el sol de justícia cau sobre els visitants....

 L'ombra de la creu sembla cubrir l'imatge sota un sol apagaivador.

Diu la legenda:
"Todos los fieles que rezaren devotamente un credo delante de esta sagrada imagen del santisimo Cristo de los de Sag i misericordias,ganan trescientos sesenta dias de indulgencia concedidos por diferentes prelados"Año de 1794.

Tot un any (sense iva). ja que es va modificar a 365 dies.

Llastima que gairebé no recordo tot el Credo i menys amb castellá.

Mesquita-Catedral

 Les creences es barrejen, es entrecreuen en el temps. En un mateix espai, la creu i la mitja lluna fan de Cordoba un espai singular.

 Lampades i vitralls creen una lluminositat imponent, les columnes, multitudinaries, fan de l'espai una grandiositat especial. Entre elles els visitants s'amaguen tot contemplant el temple.

 Columnes que tenien argolles, que lligaben els cristians per la fi del temps.
Les ongles dels pressoners dignificaben la creu. la seva fé.




Avui l'esglesia, d'amagat , l'ha ficat al seu nom. Una llei ha fet que es pugues immetricular la propietat al equiparar el sacerdoci als registradors de la propietat.

Vigilem dons no sigui que altres registradors de la propietat es fiquin al seu nom el nostre pais, que encara es de tots.

Toquem la porta, simbol de pertenença, de fer nostre el temple, la nostra vida.


Mesquita-Catedral de Cordoba.

Amuntegats

Amuntegats, els uns sobre els altres, com formigues atabalades que busquen el seu forat.
Els homes, individuals per excel·lència, amb els nostres pensaments confusos, necessitem moltes vegades dels altres.
Atabalats els agafem la mà els mirem la cara, volem tocar-los, jugar amb ells, som també éssers socials.
Vivim en ciutats cada vegada mes grans, amb mes moviment amb mes gent..
No mengem sols, si no mes be en companyia, Volem viure (diem sols) però es amb unes altres persones, estudiem treballem plegats.
Ens agrada anar al cine junts i veure pelicules o espectacles plegats...

Malgrat tot.... estic sol al meu interior.

Un carreró, una sola direcció

Un carreró, que cal fer gairebé sola, prop de la nit . La gent et mira passar, amoïnada, amb els teus problemes, deixant darrera tot el que tens, tots els amics , tot l'amor acumulat en el curt temps de vida...
La llum de la fe, de la renaixença , es fa tèbia, s'amorteix, i cal fer un esforç per centrar-la i visualitzar-la.
El cert es que el mon continuarà mes enllà de la teva existència.
El mon roda sense parar i cal seguir els designis de qui el va crear.Seguir la natura i el cercle vital que ens porta mes enllà..
Cap el pont que creue el riu del no retorn , de la nit, del no temps , pots ser a la fi trobarem l'eternitat.

Mirades

Avui , com un pintor en el concurs de pintura rapida, feu atenció a les mirades...
Algunes de sorpresa, davant d'un espectador al primer quadre que ensenya l'artista al carrer.
Altres, amagades darrera columnes, per ser una de les primeres aparicions davant el public a la Paeria.Semblen dir: "Que hi fa tant de gent al carrer".

Mirades amb complicitat, per atreure l'atenció de l'amic.Altres esperant un proper esforç, fen palès la tensió del moment. 

 Mirades innocents, del que no fa res, del que espera l'ordre de pujar al cim...

 Ganyotes, mirades simpatiques, altres que semblent no mirar res...

 Mirades de responsabilitat, de tenir seny davant els reptes

 Complicitat amb l'amiga...

 Que en penso de les mirades?   això, no mes penso.....

Escenes de Festa

 La festa es colors i sons.
Els globus, son el color que es passeja en l'espai i els sons dels petards, de les orquestres al carres fan les delícies de la gent.

 Benvinguts a la festa de Lleida, sembla cridar el paer en cap, des de el minaret de la plaça.

La mainada no mes veu els colors del carrer.

Jugar es la feina dels menuts...
Jugar es passió i ho denota la seva cara.


Jugar al carrer es el millor que pot passar.

 Altres, treballar i jugar es gairebé el mateix.

Els joves, ja no juguen, corren per els bars....
Millor dit la cervesa i altres corre a dojo, i la al.legria no es sap si bé de la festa o també de l'alcohol...
Bona festa crida en " Indivil i Mandoni".

El Color Vermell

 El color vermell, per el sol fet de cridar molt l'atenció, cal analitzar-lo, Cal mesurarlo...
Colore vermell i toronja.

 Una mica de vermell, que sempre allegra la vida.

 Mitg color vermell, per tal d'aprofondir les distancies....

Color vermell intens ...

Vermell sobre vermell, amb tonalitats per el desenfoc.