Un carreró, una sola direcció

Un carreró, que cal fer gairebé sola, prop de la nit . La gent et mira passar, amoïnada, amb els teus problemes, deixant darrera tot el que tens, tots els amics , tot l'amor acumulat en el curt temps de vida...
La llum de la fe, de la renaixença , es fa tèbia, s'amorteix, i cal fer un esforç per centrar-la i visualitzar-la.
El cert es que el mon continuarà mes enllà de la teva existència.
El mon roda sense parar i cal seguir els designis de qui el va crear.Seguir la natura i el cercle vital que ens porta mes enllà..
Cap el pont que creue el riu del no retorn , de la nit, del no temps , pots ser a la fi trobarem l'eternitat.