Todas las flores de una tarde de lluvia.

Las flores estan hechas para los insectos, has pensado nunca como las ven?.
Los olores, los colores, son para llamar la atencion. Dicen "estoy aqui, ven mira, toca "  y de este modo se poliniza la flor.
No puedo todavia plasmar todo el color que ellos ven ya que el espectro suyo llega al ultravioleta. No obstante con una buena aproximación se pueden ver detalles insolitos, que se agradecen.
Piensa que esta flor que hoy ves, mañana ya no estará i tal vez otra casi igual brotará con fuerza para iluminar con su luz un nuevo dia.

Lleida Pirineos.

Des de l'aeroport d' Alfés en un dia clar i vend del sud. Les boirines desapareixen, la boira no hi es i en aquest temps es pot arribar a veure els Pirineus. Cal un objectiu gran en aquest cas (un 300 + un multiplicador .2) i la camara té un factor de conversió de 1.5 , aixo fá un tele gran. Cal posar-la en un tripode i fer que el mirall de la camara estigui pujat per tal d'evitar vibracions.
Tenim donc la Seo constipada i amb bufanda, es veu el sant cris d'alguaire, la serralada pirenenca al fons.
Un bon record despres de una espera pacient de gairebé 4 mesos, espero que en gaudiu.

Cal fer el niu

Aquest mes arriba la primavera, els ocells ja ho saben i volen fer el niu per que la seva mainada estigui amb condicions.
Cal tenir els rosals esporgats , la terra llaurada,i plantada, tot esperant que arribi el bon temps i les collites sorgeixin de la terra en plena Abundància.
Les flors tenen el màxim d'espleandor tor esperant que el libar del insectes faci perpetuar la vida.

Cal fer un canvi de mentalitat i creure com ja saben els altres éssers planetaris que la vida continua i que no anem a la perdició o extinció, que els temps mes bons son a tocar i que un altre estiu arribara a la fi.

No me chilles que no te veo

Els crits, els sons, aixecar la veu, tot això aturulla les persones , ens incomoda.
No hi veiem , no sentim, ens fa raonar malament.
D'altra part els mediterranis, som un poble que ens agrada l'algabarra, el soroll, els cants i els forans ens troben cridaners.. No ens importa.
La vida es viu entre sorolls, i encara que distorsionats, moguts,o tremolosos, no perdem la nostra essècia.

Oliveres

Torçades pel vent i la pluja, marcides pel temps, atrotinades pel sol, així es fan fent les oliveres.

Forats a les soques, pedres als forats, terres a les arrels, ben ancorades al sol i mirant les generacions d'homes que recullen el seu fruit.

Aquestes pot ser que vengueren les legions romanes, els cavallers errants, els monjos caputxins i tal vegada arribin als ulls del nostres fills. Gaudiu d'elles i conserveu les com un preuat tresor.

Sempre busquem la llum.

El ésser humà sempre com gairebé tots els animals busquen la llum.
La llum es font de vida, els egipcis , els perses, sempre han estimat el sol. El Sol era el seu Deu.

Avui encara al buscar un pis per viure-hi mirem si hi ha finestres, balcons, llocs per on entra la llum , la claror, l'aire (pur?).
Es per això, encara que m'agraden els finestrals, els porticons, les claraboies, algunes versemblants, altres, petites, iròniques, altres monstruoses, però totes elles amb la mateixa finalitat:
Que entri la llum, que ens faci feliços, la llum es joia, alegria.
Però sabeu? No hi llum sense ombres, la llum es el contrari de la foscor, Si tot fos llum no la podriem mesurar. Cal que existeixi el fosc, el negre.
també m'agrada el negre i les seves textures.
La foscor es també recolliment, interioritzar les coses, tancar els ulls i mirar l'interior.
Despres d'uns intants, obre els ulls i mira.

Ya han llegado los primeros brotes verdes

Es verdad, ha llegado la primavera. Los almendros en flor estan ya en los campos , se puede salir a verlos,
es el circulo que vuelve a empezar.
Es muy importante este concepto del renacer, mas aun hoy en dia, con los tiempos que corren.
Hay que ser optimista.
Tal vez mañana empiezen las abejas a libar (hoy todavia ausentes).
Y despues del trabajo quizas encontremos miel en los panales. No la queramos vender antes de fabricarla.
pero seamos optimistas aunque las razaones para ser-lo esten aun muy lejos.