Sempre busquem la llum.

El ésser humà sempre com gairebé tots els animals busquen la llum.
La llum es font de vida, els egipcis , els perses, sempre han estimat el sol. El Sol era el seu Deu.

Avui encara al buscar un pis per viure-hi mirem si hi ha finestres, balcons, llocs per on entra la llum , la claror, l'aire (pur?).
Es per això, encara que m'agraden els finestrals, els porticons, les claraboies, algunes versemblants, altres, petites, iròniques, altres monstruoses, però totes elles amb la mateixa finalitat:
Que entri la llum, que ens faci feliços, la llum es joia, alegria.
Però sabeu? No hi llum sense ombres, la llum es el contrari de la foscor, Si tot fos llum no la podriem mesurar. Cal que existeixi el fosc, el negre.
també m'agrada el negre i les seves textures.
La foscor es també recolliment, interioritzar les coses, tancar els ulls i mirar l'interior.
Despres d'uns intants, obre els ulls i mira.