enmig de tot

Sempre hi han coses entre d'altres.
Un liquen entre les fulles. Cal veure en mitg del bosc, les petites coses que tenen vida propia, que fan bonic, que ens alegren el dia.
A vegades son petites com a liquens entre les fulles de un gran bosc, a vegades grans de sorra a la platja, pero sempre hi son. No més cal veureles.

Altres vegades se fan paleses, es fan grans y trenquen el paisatje, com un arbre al ben mitg del cami. Fa que el rodeixis, Com a pugut resistir el pas dels altres vianants?
Está al mitg , (pero no estorba) com un dijous entre setmana.
Tot hom pensa amb dissabte, diumenge, però el dijous hi es i cal sortejar-lo.

Resistirem

Finestras es un poble abandonat, tans sol una casa es habitable i algun estiu algú i passa les seves vacances.
La natura va construir unes muralles impresionants, talvegada les ordes salvatges , les invasors, no pugueren derruirles.
Ni tan sols el vent amb els anys a pogut enderrocarles, elles queden alçades , fermes , i sembla que el temps no passa en elles.
Les cases del poble, desertes, cauen amb els anys i totes les construccions humanes tornen a ras de sol.
Siguem pedres, alçades al sol i resistirem, les embrançides que el viure ens porta, deixem pasar els vens contraris i talvegada veurem una nova sortida del Sol, una nova Lluna nova que ens il.lumini en el cami quotidiá.

Fumando espero.....

No hi ha res que s'esperi mes que el treball.
Si no ho fas avui, el trobes demá, els papers s'acumulen a la taula , i si en treus un n'apareixen dos.
Aixi s'acumule tot.

El govern vol d'una estocada acabar amb tots els problemes, apuja l'iva, baixa els sous, i espera que els treballadors, agafin la pala i començin a treballar.

Això si , no toquen els seus sous, no retallen les diputats a les corts, no cancelen el Senat(¿qui sap per que serveix?), no fan pagar IBI a totes les confesions religioses, no fan pagar als mes rics per les herencies quantioses, Hi ha societats que paguen de beneficis l'u percent, les esportistes i altres son censats al pais basc per no pagar(abans a andorra).
I ni la casa real ni les embaixades retallen el seu presupost.
Som un pais ric que pague dels 5 primers d'Europa en impostos, com que paguen els treballadors, tindrem que convenir que som els treballadors mes esplendits de la Comunitat Europea. Enhorabona.

a l'estiu tota cuca viu.

 Es cert , els insectes, els aracnids, els lepidopters, tots busquen les flors.
Els colors de les flors son per atraur'els, els olors de les mateixes no son per el nostre olfacte,.
A l'interior de les flors, els aliments , nectars, aigua, son per intentar polinitzar i perpetuar l'especie.
Siguem conscients i mirem pero no tallem ni molestem masa els habitants de les flors, la natura es per observar i aprendre .
A l'estiu tota cuca viu, pero vindrà la tardo i l'hivern i ens cal preservar el futur.

El dia.

El dia es el contrari de la nit. Fá uns dies vaig fotografiar en una plaça la nit; la foscor, elemens tots dos femenins, pot ser perque ens cren un cert neguit, no sabem on estem,el sentit per excelencia (la vista ) disminueix i s'incrementen el tacte, , l'oida, l'olfacte...
Es per això que l'artiste ens fica el dia amb arrecades. Es el jugar amb els elements positius i negatius, els ulls oberts o tancats, ens fá mirar i analitzar els petits detalls.
Per cert sabeu si la nit portaba arrecades?. Jo ho aniré a mirar.

El dret de ser diferent.

 De quan l'home neix, té dins seu 2 forçes contaposades:
Som una especie, com les formigues que viu en col.lectivitat. tot hom necesite dels altres. L'home es un dels animals mes indefensos del mon i al contrari dels altres animals que despres de poques hores, ja caminen , a les setmanes ja troben sols el menjar, l'home triga mes d'un any a caminar i per trobar menjar ni os explico algun no ho fan mai.
No obstant també intrinsec a l'home neix la voluntad de ser unic, sol, brillar enfront els altres, de reafirmar el que es diu la seva independencia del grup.
En lloc de dialogar la majoria explique el seu jo i l'altre també.
Perque dos persones s'entenguin bé cal muntanyes de paraules, gestos, complicitats....
Avui jo també vull ser diferent, unic.

Les fonts a l'estiu

 Quan el sol s'en va, la gent espera i mira.
Espera el brollar de l'aigua, els colors de la llum i gaudeix de l'espectacle.
Si podeu al tard, aneu a Monjuich, val la pena el arrivar mes tard a Lleida.
l'aigua es confond amb els nuvols i els vapors de l'estiu s'esvaeixen al igual que la calor del dia s'esmuny i ve la fresca nit .
Despres tot continua a les terrasses a cel obert.