La natura va construir unes muralles impresionants, talvegada les ordes salvatges , les invasors, no pugueren derruirles.
Ni tan sols el vent amb els anys a pogut enderrocarles, elles queden alçades , fermes , i sembla que el temps no passa en elles.
Les cases del poble, desertes, cauen amb els anys i totes les construccions humanes tornen a ras de sol.
Siguem pedres, alçades al sol i resistirem, les embrançides que el viure ens porta, deixem pasar els vens contraris i talvegada veurem una nova sortida del Sol, una nova Lluna nova que ens il.lumini en el cami quotidiá.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada