Velmez, famosa per les cares que sortien del no res a les parets de les cases, es multiplica a la immensitat de la nit. Hom veu cares, crits a la foscor, gent que clama tot travessant la Mediterranea.
Que fem aquí?... On som?.... que ens escoltes?....
La nit freda es mes silenciosa que mai.. res destorba la immensa quietud...
Cares a la foscor que en demanen ajuda, gairebé sense parlar, per no voler ni destorbar la immensa quietud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada