Carregues familiars

Un no va sol per la vida, Al néixer ja té una família, després les coses materials s'acumulen, estris, coses, capses, alguns tenen també immaterials, hipoteques que perduren tot al llarg de la vida.
Altres , cadells, un gos, un gat.
Tots atrapats amb les coses que ens envolten i que en la seva presencia s'acumulen a les nostres espatllesfins arribar a ser un gran llastr.
Qui no ha pensat mai en fugir?, en marxar lluny on ningú no et coneix i on pots fer realment la teva? .
Pero no, no es pot. No pots desfer-te realment d'allò que tu també ets. L'home es ell i la seva circunstancia.
Es motiu sol avui, un instant, un parèntesi per pensar en un mateix i centrat en allò important, tu mateix. Un tu sol, únic i petit que encara es un infant , que encara es busca al seu interior.