Si estic lluny, l'enyorança en mort. Penso en tu, encara que l'imatge desdibuixada en el temps es distorsioni, encara que les pedres s'esvaeixen...Vell campanar que domina la ciutat.Claustre abocat a l'horta que veu passar el riu i la gent que l'envolta.
Si fos encara mes lluny, l'hivern glaçaria les pedres, els arbres blancs com estels a la nit, encara et farien ressaltar mes al meu record.Vull tornar, desitjo caminar al teu voltant, com vell amic tocar-te un cop mes i així tornar a començar una visita sempre inacabada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada