Persianes trencades, trebols esfondrats, balcons rovellats....
Façanes caigudes, pedres i trebols que no hi son...
Tot canvi té un preu... L'avió vola baix i hem perdut les arrels....
Mirem en enyorança però no mantenim ni reparem....
Que bo seria un museu del ferrocarril, maquines velles, reparades i que ara romandran abandonades en un racó.
La pluja, el vent, el sol s'emporten velles construccions i no pensem més que en posar noves botigues, nous llocs per vendre falses esperances d'un mon millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada