Mon ami " Joaquim".

 Els companys, els amics de joventut, moltes vegades desapareixen, es fan grans, viuen vides separades, els records ja son llunyans i de vegades imprecisos, inexactes, inconnexes..
Queda sempre un record amable del poc temps viscut aplegats, de altres amics ja desapareguts (com el Víctor) d'altres temps i moments.
No obstant sempre amb una rialla de complicitat, una salutació, un adéu siau..
Les vides son moltes vegades paral·leles , que no es creuen sempre, però sols saber que esta allà, al costat, com molts d'altres i preguntar:" Que se n'ha fet de..."
Es una sensació de companya llunyana que ens acompanya a tots plegats.