Velles cadires tronades, plenes de records, de somnis d'infantesa, de imatges perdudes i retrobades...
Terres farcides de cabells, d'idees inconfesses, de retalls de pensaments....
Anhels de revistes i TEBEOS, de les Hazañas Belicas que trobabem als seients....
Somnis de l'infant que érem i que per sort encara som...
Records d'amics perduts en el temps i altres perduts en vides massa curtes....
En voldria una per seure i recordar i que el temps passes com un record...
Velles cadires tronades, records d'infantesa retrobats....
¡ Ondia ! Cuantos años sin sentarme en una de esas sillas
ResponEliminaNo me importaría tener una para ver la tele....
Aquesta barberia te molts dies...!!!
ResponElimina