Hi ha un anar a la capital, al mon urbà que ha deixat esquilmat tot el que es diu rural.
Enyorem la tranquilitat, el silenci, el volar dels ocells, els brunzits de les abelles...
L'estrès i la velocitat de la vida ens porta a un no viure, a un esperar l'endemà per tal de estar tranquils, el esperar la jubilació per viure, a esperar les vacances, els caps de setmana ....
I perdem el temps treballant per un endemà que enyorem i que que si arriba pot ser serà massa tard...
No esperis i viu ja la vida.. gaudix del temps lliure, aprecia els companys....
Totes son força maques,pero la del campanar es un guapada!Bon treball,Jaume.
ResponEliminaUna abraçada.
Ya me estas haciendo un plano resumen vial,de como llegar a estos lugares....
ResponEliminaNos vemos,si puede ser mañana;farem la cañeta.