Translate

dimecres, 29 de novembre del 2017

Veure per creure

Numera els personatges que veus del 1 al 4.Explica una historia.

Aquesta es la finalitat de una fotografia, explicar una historia que es pugui llegir visualment.

1. El Senyor de la gorra  blava, ja ha acabat el que estava fent, ha quedat lesionat d'un braç i està sortint de la imatge, torna a casa.
3. el senyor de la gorra verda està esperant dret el seu torn, ja s'ha aixecat i està impacient., per contra el 4. espera el seu torn assegut, té l'espera mes llarga...

Quina es l'acció?  El 2. Un senyor dret empeny la columna. Ha llegit les senyals i com sempre cal obeir. Stop: Parat empeny amb direcció de la senyal a l'esquerra i amunt. Cal obeir.

Sembla que avui en dia ens cal obeir les senyals, no importa qui les fica ni perquè, i sense pensar cal fer-ho, sense importar les possibles conseqüencies i tornar ferits a casa.

diumenge, 26 de novembre del 2017

El lector i la noticia.

 Avui llegeixo  com sempre, no un ni dos si no mes de 7 diaris i miro no una ni dos sinó mes de cinc cadenes de TV. Però que em passa,la imatge que tenia abans, clara i diàfana, no hi es,estic borrós. No mes mentides i mes mentides intenten engatusarme i confondre el meu pensament.
No es va fer un referèndum, no varem votar, no hi va haver ferits l' 1 O, s'al.lecciona a les escoles, tv3 es molt parcial,el president no es el president, l'article 155 en va aplicar tal com diu la constitució, els presos polítics,no son presos polítics, son delinqüents comuns que es varen sublevar aplicant la força, els de la Blanquerna campen lliures per que tenen fills petits a qui atendre, la presó preventiva es just per que no reincideixin i per que no escapin, les noves eleccions seran justes i sense influències, les empreses que se n'han anat pensen tornar, els impostos son justos, Catalunya no pot tindre un concert com el basc, tots els espanyols som iguals.  Respiro....
   El PP no es corrupte, els socialistes faran un canvi a la constitució, els comuns faran un referèndum a Catalunya, Catalunya ja es república, Europa defensa els drets fonamentals, i l'autodeterminació dels pobles,
Que cal per estar informat?
Amb tantes noticies cada vegada mes falses, que s'inventen es molt difícil discernir si no tens una ment molt ben moblada.
Que votaré?

Sempre he estar d'esquerres i no puc creure els partits de dretes, vull fer fora als corruptes i sense por d'equivocarme i sense por a les mentides que hem volen fer creure, votaré.
No tinc por, votaré independencia . I esperaré que per fi la justícia també ho faci i no tingui por de dir que no hi ha delicte , que esta mal aplicat el 155, que dintre de 3 o 5 anys ho digui Europa.
Si no es així, jo també estic presoner en aquesta contrada , hi ho estaré per molts anys com tot el meu país amb una ànsia de llibertat.

dimecres, 12 de juliol del 2017

El procès

Exposició de Quadres mida 2x3 al carrer.
Tema: El Procés. (encaix de Catalunya i España).
La fotografia també parla de temes del present. Com representar aquest conflicte, sense aportar solucions sinó que la mateixa imatge sigui llegida per tot hom i tots llegeixin el seu color:
Tot es del color del cristall amb que es mira.
Imatge de dues verges dels Dolors, l'una de Lleida l'altra de Sevilla (congregació els negritos).
La de Lleida mira el Crist a la Creu, la de Sevilla mira el terra (com gairebé totes al Sur d'España.
Qui pot decidir el correcte? Cel o Terra? Demanar a Deu o pregar per els homes?

A les processons al Sur la mainada fa unes boles petites amb paper de plata i es va cobrin amb la cera que cau de les torxes, com mes gran millor.
El procés: Mentres uns diuen que no hi ha mes cera que la que crema, que no mes hi val la Constitució, altres diuen que la Bola cada vegada es fa mes gran.

Incluir fotos religioses amb un tema polític es agosarat i provocatiu. També ho es posar una imatge del Toro amb un cartell a Lleida:
España i Catalunya separades amb una antena dels mitjans de comunicació. Com va dir un Ministre, o España o perduts en el espai sideral o com pensen altres ; España o la Llibertat.

Tot es segons el color del cristall amb que es mira.

diumenge, 11 de juny del 2017

Cal beure de la font

 Sempre hem buscat la font de l'eterna joventut, jo diria mes encara , busquem incansablement la font de la saviesa, del coneixement profund de la nostra existència en aquest mon.
bevem doncs de la font i com tots, gotes de coneixement profund vesaran dels nostres llavis, com pluja a tots els altres que com nosaltres son amants del coneixement de les lleis de la natura i de l'esperit.

dissabte, 10 de juny del 2017

Poesia

 Un munt de paraules, que cal llegir.Una col·locació especial, una rima, que et porten a una evocació de records, de idees.Es una composició amb ella mateixa, això es la poesia.
 En fotografia també i ha algo semblant. Uns objectes, llum, aigua, flor... un lligam entre ells, que es la composició fotogràfica, una historia que explicar, uns records que tot hom pot comprendre. Pot ser una poesia.
 Verd de fulles on creix la flor, l'aigua que la rega i la fa créixer.La flor mira la llum i la dibuixa, filtra els rajos de sol i els converteix en gotes de aigua, gotes de llum pròpia.

Per fi tot pren la forma definitiva, tot rima, tot lliga amb el pensament, això es poesia.

La pots llegir?



dijous, 1 de juny del 2017

Avanpassats

 Els pares, la família mes propera.

































Els avis materns i els seus fills.






























 Els germans de la padrina




































El Besavi, Francesc Sala Rispa de Vilar de Cabó.

El rebesavi, Agusti Baraut Obiols de La Vansa..

Defunció aproximada l'any 1850.




























De vegades mirar les arrels, et centren a la vida, a la terra on tots en retrobarem .Altres recorden la futilitat de la vida, el fet que ningú et recordarà en uns pocs anys, en que el mon continua i es l'hora de noves generacions , de noves idees.

tot sempre torna a començar

 Hi ha moments en que tot torna a començar...
Ahir vaig deixar de ser tresorer de l'associació de Veïns "Templers Escorxador". Ho era des de l'any 1991. El cor em deia que ja era l'hora.El meu amic Quimet ens va deixar feia pocs dies i sense ell, l'associació va quedar orfe, sense el nostre President, que ho era del mateix any. Moltes vegades vaig intentar dimitir, i tantes altres me deia que ja ho fèiem junts, tot plegats.
Doncs bé, ja està fet.Era la darrera de moltes altres associacions, sindicats...Ja necessitava desprès de una vida dedicada als companys, amics de feina y lleure, començar a pensar sols en mi mateix (impossible?), doncs bé al menys nominalment no ser responsable de la bona marxa de cap associació.
Uns pensen que cada any es perd un llençol, una fulla, altres pensem que cal renéixer, cal trobar noves coses, noves idees, per continuar com sempre, sempre endavant ,en una nova primavera.