El procès

Exposició de Quadres mida 2x3 al carrer.
Tema: El Procés. (encaix de Catalunya i España).
La fotografia també parla de temes del present. Com representar aquest conflicte, sense aportar solucions sinó que la mateixa imatge sigui llegida per tot hom i tots llegeixin el seu color:
Tot es del color del cristall amb que es mira.

Imatge de dues verges dels Dolors, l'una de Lleida l'altra de Sevilla (congregació els negritos).

La de Lleida mira el Crist a la Creu, la de Sevilla mira el terra (com gairebé totes al Sur d'España.

Qui pot decidir el correcte? Cel o Terra? Demanar a Deu o pregar per els homes?

A les processons al Sur la mainada fa unes boles petites amb paper de plata i es va cobrin amb la cera que cau de les torxes, com mes gran millor.

El procés: Mentres uns diuen que no hi ha mes cera que la que crema, que no mes hi val la Constitució, altres diuen que la Bola cada vegada es fa mes gran.

Incluir fotos religioses amb un tema polític es agosarat i provocatiu. També ho es posar una imatge del Toro amb un cartell a Lleida:

España i Catalunya separades amb una antena dels mitjans de comunicació. Com va dir un Ministre, o España o perduts en el espai sideral o com pensen altres ; España o la Llibertat.

Tot es segons el color del cristall amb que es mira.

Cal beure de la font

 Sempre hem buscat la font de l'eterna joventut, jo diria mes encara , busquem incansablement la font de la saviesa, del coneixement profund de la nostra existència en aquest mon.
bevem doncs de la font i com tots, gotes de coneixement profund vesaran dels nostres llavis, com pluja a tots els altres que com nosaltres son amants del coneixement de les lleis de la natura i de l'esperit.

Poesia

 Un munt de paraules, que cal llegir.Una col·locació especial, una rima, que et porten a una evocació de records, de idees.Es una composició amb ella mateixa, això es la poesia.

 En fotografia també i ha algo semblant. Uns objectes, llum, aigua, flor... un lligam entre ells, que es la composició fotogràfica, una historia que explicar, uns records que tot hom pot comprendre. Pot ser una poesia.

 Verd de fulles on creix la flor, l'aigua que la rega i la fa créixer.La flor mira la llum i la dibuixa, filtra els rajos de sol i els converteix en gotes de aigua, gotes de llum pròpia.

Per fi tot pren la forma definitiva, tot rima, tot lliga amb el pensament, això es poesia.

La pots llegir?

Avanpassats

 Els pares, la família mes propera.

Els avis materns i els seus fills.






























 Els germans de la padrina

El Besavi, Francesc Sala Rispa de Vilar de Cabó.

El rebesavi, Agusti Baraut Obiols de La Vansa..

Defunció aproximada l'any 1850.




























De vegades mirar les arrels, et centren a la vida, a la terra on tots en retrobarem .Altres recorden la futilitat de la vida, el fet que ningú et recordarà en uns pocs anys, en que el mon continua i es l'hora de noves generacions , de noves idees.

tot sempre torna a començar

 Hi ha moments en que tot torna a començar...
Ahir vaig deixar de ser tresorer de l'associació de Veïns "Templers Escorxador". Ho era des de l'any 1991. El cor em deia que ja era l'hora.El meu amic Quimet ens va deixar feia pocs dies i sense ell, l'associació va quedar orfe, sense el nostre President, que ho era del mateix any. Moltes vegades vaig intentar dimitir, i tantes altres me deia que ja ho fèiem junts, tot plegats.
Doncs bé, ja està fet.Era la darrera de moltes altres associacions, sindicats...Ja necessitava desprès de una vida dedicada als companys, amics de feina y lleure, començar a pensar sols en mi mateix (impossible?), doncs bé al menys nominalment no ser responsable de la bona marxa de cap associació.
Uns pensen que cada any es perd un llençol, una fulla, altres pensem que cal renéixer, cal trobar noves coses, noves idees, per continuar com sempre, sempre endavant ,en una nova primavera.

Circ al carrer. El Salt

Jo explico El Salt. El meu company salta de l'escala, ho vols veure?

Jo soc els que salto.Ja estic a sobre l'escala.

A la una, a les dos
a les tres.....

Primer salta la roba....























ara ja puc volar.....

Ja tinc tots els espectadors, inclòs tu mateix a l'ordenador, ara el salt.....

Ara salto...

Ara reboto....


Pilota soc a dalt del cel.

Batalla de Ball

Sols tu i jo, qui balla millor?

Tan sols 2 minuts de gloria personal, saltant i ballant davant teu, sense tocar, tan sol mirar-te. agredir te visualment y els tocs de ball i posicions ferotges son paleses.

Musica imprevista, de vegades rapida, altres mes lenta que fan que tot sigui únic i dongui peu a la improvització.
Tan sols ball. 

 Sols? tu i jo?

No . tot es per els que miren, els que jutgen el ball, els que a la fi donen veu al final :..
  El guanyador es......