war faces

 Les cares de la guerra son de colors. No podem distingir qui son enemics uns dels altres. ho sabem pel color de la pell, pel color de la bandera, pel color del seu vestit.
Roig, blau, groc, gairebé com semàfors son al punt de mira dels fusells i les bales.

 De veritat son diferents? els colors ens fan enemics ?.
Les lluites reals dels homes son per aigua, el petroli, també per idees polítiques religions....
per els colors els diferenciem?
Cal deixar de ser caputxetes vermelles, deixar-nos de idees preconcebudes i saber que som gairebé iguals i que cal entendrens i no disparar.

Ferm al teu costat

 Sol a la serra, sense plomes ni fulles, així estic, exposat al sol, al fred, a la pluja, al vent.
No obstant, majestuós, amb les branques ben altes, encarades al vent, resto impassible al costat de cases abandonades.
Soc l'arbre que aguanta els núvols, el que aguanta també el sol al firmament.
Soc sense dubte un arbre únic.No el millor, ni el pitjor, però si em sento fort i únic en la meva especifitat.Em dic Arbre i on miris allí estaré.


Si camines per n'importa quin camí, mira al teu costat, tot tornant a casa.Allí si mires de debò, si observes el que passa, em trobaras, ferm al teu costat, tot dient-te a cau d'orella:
"Siguis únic com jo, valent de mena, aguanta les envestides dels cops que et pot fer la vida mateixa, siguis un far al vent, il·lumina la resta del camí".

Finestres

Finestres, si finestres per entrar la claror, la llum el sol.
Moltes vegades tancades, amb pany i forrellat, tapiades.
Llargues escletxes a la paret pot ser tombaran tota la casa.
Incomunicació, això es el resultat o el que portara a la fi de tot el conjunt.
Cal obrir portes i finestres, que circuli la informació, la llum, l'aire.
I si construïm mes finestres?, però aquesta vegada, que siguin obertes.
Portes obertes, idees comuns,comunicació real entre els homes.
Així farem un futur millor i refarem les parets, tancarem les escletxes. 

El Conta-comptes

Yoshi Hioki es un conta-comptes.
Explica els comtes al escenari, ja sigui per petits o grans.
Les paraules flueixen ja sigui en japonès o en un bon castellà.
L'amor, la serp, la geisha, l'home, el fill... totes les paraules tenen un relat.
A vegades un no sap trobar la paraula adequada. El nom d'un vell amic no apareix a la memòria.El nom d'un animal esta perdut a l'oblid.
La paraula es "lethològica" .
Aquesta es la historia d'aquesta paraula:
Grec, Lethos es un del 5 rius que hi ha al inframon , el mon dels morts.
Lògica son les paraules...
El morts beuen del riu lethos y la seva aigua fa oblidar la seva vida.
Es per això que no recordem paraules, hem begut d'aquesta aigua.

Pirates

Pirates, es la gent que vol esgarrapar coses dels altres.
Que si hi ha pirates?..Es molt clar que si. Pirates legals que et volen cobrar per els teus diners, per treure efectiu del caixer.
Pirates que et sostreuen els diners, les coses (Lladres).
Pirates que sostreuen les coses publiques (diuen que no son de ningú) roben plantes dels parterres de la ciutat, agafen cables per malvendre.
Entren als pisos buits escudant-se amb falses lleis.
També n'hi ha que et roben les il·lusions, les idees, l'alegria.Son també pirates.
Però hi ha alguna cosa de bo de ser una mica pirata?.Pot ser les rialles, la bogeria i sense cap dubte l'amor per el rhum (Ron) i la disbauxa del carnaval

Aguaitant des de dalt.

Aguaitant des de dalt, esta la garita. Allà a sobre de tot m'agrada mirar, el cel blau i a la terra els arbres que s'enfilen buscant la llum.
La resta dels mortals a baix, de vegades grinyolen, els problemes els envolten i jo nomes miro. soc l'observador.

Sempre n'hi ha, qui com jo no prenem partit.Creiem que no ens cal.

Com a torres o campanars al cel, la cara al vent , i res no ens destorba.

Això ara no toca, diem.Gairebé com Deus volem estar per sobre dels demès i no mes observar.

Som els observadors.Els fotògrafs de la realitat.

 Molt de tant en tan, tot el que passa ens trastoque la nostra realitat. Aleshores, comencem a patir i ens creixen esquerdes que van trencant la nostra realitat.
Llavors en quan se'ns veu el nostre interior, les totxanes que ens conformen i el vent i la pluja fan la resta i estem a punt per tombar.

Ara es el moment de que ja no som l'observador, som els observats.

Ballar, ballar....

Ballar i ballar, aquesta es la meva fita.
Sona la musica i busco una parella de ball, no importa massa qui
.L'hi prenc la ma i m'endinso al cercle...
Els moviments tranquil·litzen  l'anima, moviments apresos, rítmics, salts,...
Porto el Swing a la sang, ballo per ballar...
No vull pensar, no vull recordar...
Oblido del tot els problemes, econòmics, familiars, de parella...
Tan sols vull ballar .I els peus dansen cansats com mai, deixant que el cap no tingui temps mes que per sentir la musica, contar els passos i ballar.Ballar com mai en aquest temps , on l'única droga permesa es el ball, ball per oblidar per no pensar en tu.