Camins de vent.

El lent rodar dels molins semble produir una lleu bufada.
Poc a poc el vent aixeca la pols del camí  , que rodola i rodola tot sol fins allà on la vista perd on s'acaba.
Tal vegada es un invisible viatger que camina i camina sense fi , i les seves petjades son les que aixequen el pols.
Les rodades de les maquines de recollir el blat o les de trillar marquen els passos que es fa el vent entre els camps i les oliveres i ametllers.
Que llarg es el camí , ja no sé on ha començat i encara menys on acabarà.
Les meves passes, cada vegada mes lentes em fan passar mes estona mirant que caminant, i el vent dels molins arriba a tot arreu i es fa cada vegada mes gran, gairebé immens.
Espero que amaini alguna estona, que plogui pot ser, o que un núvol pietós tapi la fuetada d'aquest  sol imparable.
Mentrestant arrossego els peus per la pols del camí interminable .
Sol,amb els meus pensaments, camino i camino.

 Això no s'acaba, i espero pacient la nit.Desitjo ja que arribi.
La brisa de la foscor potser si, alleujara les penúries, calmarà els sentits, apagarà els pensaments.
I tinc por.Per primera vegada no estic segur.
Pot ser que la meva germana, la companya de la nit, la segadora de tot viatger, torni el meu ultim aler en pols...
I que aquest sigui qui rodoli i rodoli  al llarg del camí. Pols que no s'acabi , que es torni també camí i acompanyi els altres viatgers empesos per el molí de vent de la vida.

El Sense

Sense pis, sense família, sense amics, sense ni tan sols coneguts.
No sap el darrer dia de treball , menys el darrer dia de paga...
Les seves propietats , gairebé sempre al vell carro atrotinat, una muda, una manta per els dies de fred, mitja llauna de tonyina, les sabates i el vell abric. Dins de la bossa, treu el cap una ampolla de vi "peleon", el quita-penes.
Al seu costat, tres verges i el sant sopar, trobats ja fa temps a les escombreries, al igual que la imatge de Sant Pancràs, a la que l'hi falta un dit.Pot ser sigui aquest la causa de la seva desgracia, pensa qui passa per el seu costat tot miranse'l
Amb tants sants al costat, deu de resar molt...
Un dia passa una vella i un nen, i el nen tot veien-lo li clava: Que resa vostè? A quina de les imatges?...
Quina oració...el parenostre?...
El vell assegut li respongué...
Reso a totes les verges i  la meva pregaria es: "Virgencita, virgencita.. Con tantas penas que tengo y tu que me quieres tanto... al menos y por tu hijo, dejame como estoy".

La trona.

Dels racons mes amagats , he sortit . Llocs , cambres, cambretes i camerinos sense gaire llum, on els amos me utilitzen sense mesura ni contemplació.
Un dia, el Senyor Roca , va aparèixer i vaig quedar amagat al sota-trèvol de casa. Brut, ple de pols, llardós i abandonat. les telaranys, els àcars, i el senyor ratolí em feien companyia.
Ara, net i reparat miro atent qui entra a casa, rodejat de plantes i descanso al ombradiu, amb una llum tènue,
no passo ni fred, ni calor.Tan sols anhelo veure un dia el cul del nou amo, i que suposo blanc i net.Que m'acaroni com antany i em recordi que encara soc útil tot deixant-me descansar fins la propera vegada

Detalls

Cau del penya-segat una onada de color, vermell, clar i distant.Com si fos sang que brolle de la muntanya inaccessible.
Gotes d'aigua pura i cristal·lina emergeixen de la corrent, fen-nos comprendre que som aigua , i que aquest liquid es la font mes important del nostre cos.
Aigua que transparenta idealment en forma de rodones que giravolten inclinant-se en la pendent de l'onada. Tot un perill a ser engolides pel roig intens de les emocions.
Res a l'horitzó, vermell al cor, el cap al vent i guiant la nau de la vida . Ha passat el tro, precedit pel llamp..
A caigut aigua a bots i barrals i ara es la calma que bé passat el temporal. Bona e intensa pluja , benvinguda siguis i regenera les nostres esperances, el nostre esperit indomable.

La Vocalista

La Vocalista.
Així en diuen a qui canta les lletres en les orquestres de les festes majors del meu poble.
Abans de començar , ja diuen "que n'es de guapa la vocalista".
Aquesta orquestra té una vocalista jove i que canta molt bé.
Al costat altres tenors li fan la guitza,  mes vells, amb mes bona veu, potser també calbs. No es lo mateix, hom mira la vocalista.
Les llums de colors embolcallen l'escena, els petits davant, mirant bocabadats, els mes vells ja han perdut els ulls ,tot mirant-la.Els altres ballant amb la parella, tot revoltant la plaça..
  "que felices seremos los dos,,que felices seremos los dos... allà en la casita de papel... de papel!!!!"
Es l'acte principal de la festa major.Cal gaudir de la mateixa i mentres balles mires els seus ulls, les llums des focus, el soroll t'atordeix i perds el nom de l'orquestra, perds la musica i el ball, perds tot el que et queda i et trobes sol....
A la"casita de papel".

Rentat i Centrifugat

 Neu blanca d'estiu, que ho cobreix tot i que fa les delícies de petits i grans.Hom ho mira embadalit...
Tots els petits coberts fins les orelles i els grans que miren, voldrien tornar-se per un instant petits i gaudir de la neu. En diuen "retorn a la infantessa".
 Cal jugar , fer-se petit. Ja ho diu el llibre Sant:
Qui no es torni petit no podrar entrar al regne dels cels.
Bones festes majors i endavant.

Dret a l'informació

Tots parem les nostres antenes.
Escoltar, també veure fotos,vídeos...I fer-nos la pregunta "Es realitat?, es ficció?" en la pregunta licita i responsable a fer del que rep la informació.
Imatges trucades de jugadors que eren fora de joc, imatges retocades a extrem de gent que abans i era i ara no, pelis de recreació de fets històrics totalment tergiversats per l'autor...
Es tot licit? Es pot fer?
Davant la enorme immensitat del cel , les pobres antenes miren de recollir la informació i destriar la real.
Soc dels que crec que tot es pot fer si s'avisa a qui rep la noticia. Orson Wells, a la Guerra del mons va dir la veritat al començament de la seva emissió de radio i tot i això encara es recorden els fets.
Tenim el dret de que en contin la veritat. I cada vegada mes ho tindrem que exercir, ja que  se'ns vol enganyar . Cal estar atents , cal escoltar, cal mirar en mols llocs per intentar saber el cert de la qüestió.
Cal doncs que tots parem les nostres antenes.