com es fá una ocupació d'habitatge.

 La casa 5 ha estat ocupada. Que hi vagin els mossos o la policia, que cal fer fora als invasors de l'intimitat. No tenen papers!!!.
El jutge tindrà que perdre-hi part i desnonar a l'intrùs.
Mireu com es va produir l'invasió....

Retrobament

La setmana santa, ens deixa records agredolços.Desprès de la passió (sense la qual, no tendríem la resurrecció), la verge Maria retroba el Crist i reconeix la seva natura divina.
Desprès de la quaresma i els dies de dejuni i abstinència, arriba la mona, el retrobarte amb la família, amb el menjar, el beure i la natura.
Ara, ja toca el treball i la rutina diària.
Es el cercle de la vida i la mort que s'entregiren .Tornen els morts de les guerres,els refugiats,  les penúries, també les bodes i els naixements.
Mentres tant s'eleva la veu que diu: "Pau als homes de bona voluntat", sigui aixi la voluntat del Senyor.

Que no vingui nl'estiu!

Aquest temps es l'ideal. Ni calor extrema ni fred. Per això les senyals de prohibit el pas a l'estiu.
Pluges on cal, nits refrescants, color i flors als vestits i carrers.... Lleida s'engalana a la primavera. Temps pot ser insòlit ja que sempre es passa de l'hivern a l'estiu sense temps per gaudir el tremps millor, la primavera. Ja guardem els abrics, les jaquetes son presents als carrers, les terrasses s'omplen i la gent gaudeix dels amics i dels espais lliures. Per tant : "Que no vingui l'estiu".

Visca la penya

 L'esforç, la lluita, una meta...
Això es el que ens cal trobar.
Miro el cim llunyà, clavo les urpes a la pedra i avanço , poc a poc, fent anar peus i mans cap al cim.
Talc als dits, claus a les mans..
dits i peus de gat que grimpen les pedres.
Se lluny l'immensa penya es gran. d'aprop no mes veig un metre de la pendent.
Els amics criden "endavant". I jo fen el que puc aixeco el cap i forço tots els músculs
Un sol es tot. amb els altres es encara mes..
Es per això que pensant amb tots crida el cor "visca la penya"visca l'amor per la muntanya, pel fer el cim, per la cultura de l'esforç individual i col·lectiu.

Bufa el vent

Bufa el vent i ve de la dreta .Això sembla, les branques tortes, l'arbre tombat i encara que les herbes son al terra i no belluguen, el vent bé de la dreta.
Així mateix passa amb la política. Baixen impostos (els dels rics), pugen taxes i L'IVA (els que paguem tots).
Pacten  PSOE I Ciutadans. Volen al P.P. i no a Podem...
Manen les multinacionals, els bancs. Retallen sanitat i educació.
Son les senyals de que bufa el vent i bé de la dreta.., encara que no ho notem o no ho volem veure, bufa el vent de la dreta.

Fes un selfie.

 Sabeu com canvien les cares quan es fa un selfie?. m'agrada captar aquests moments especials, on les rialles son protagonistes, on desapareixen les preocupacions, on pretenem quedar bé per la posteritat, per un dia on tristos, recordem "el bé que ho vam passar", l'instant feliç entre tan de preocupació, tant de inseguretat personal.

El pidolaire

No es tan difícil.
Com els bancs que treuen empleats per ficar caixers automàtics, o com a les gasolineres que un sol ha de ficar la gasolina.
Els pidolaires es reivindiquen ...
Cal ficar un vestit a la cadira, si vols un cartell explicatiu, un vol per les monedes.
Desprès al cap del dia passar a recollir els estris i fins l'endemá.
Els polítics també ho faran al parlament.Com els vots ja saben com es fan, no mes cal els portaveus i sobren els demés que com no poden canviar de parer deixen de ser necessaris i fins les properes eleccions.