Mini Jardi Zen

 La tècnica de imprimir amb 2 colors, per la seva simplicitat, avui es aplicada per ressaltar les llums i ombres.
El verd es magnificat en la primera imatge, creant una atmosfera , on les ombres son verdes, i llisquen sobre el blanc de la paret.
En la segona el gris verdós, manté els negres i ressalta les pilositats de la flor amb un conjunt d'ombres càlides.
Zen es el que ens toca avui entre parlar de Monarquia o República.

 Monarquia absoluta sempre ha perdut davant la democràcia. República amb un dictador- president dèspota, també ha perdut davant els parlaments.
Es el moment ara, de decidir en un tema que no es capital a Espanya ni a Catalunya?
Si s'obre la constitució caldrà parlar de tot.Però el motiu d'obrir-la no es aquest. Es per reclamar un encaix de les Nacions dintre de les Nacions. Es parlar de les persones i les seves necessitats davant els bancs i poders fàctics.Es parlar de la corrupció de la política, dels partits i com enfrontar els temes de convivència. Son tècniques de realitats duals que enfrontades formen la foto dels moments actuals.

Peus de Fang

Es diu que els Catalans ens mirem el melic.
Creiem que som el centre del mon , i tot passa per el sedàs de la nostra pàtria.
Aquests dies en Duran (que sens dubte ha filtrat "que passa si marxo") no ha desmentit com altres vegades amb un" tuït"i durant tres dies ha callat per veure que passava a Catalunya, Madrid i al seu partit (i altres).
No ha sortit bé.No es el centre del mon aquí a casa seva i després de uns pocs elogis a Madrid ha tornat amb la cua entre les cames.
Es prescindible. Com el reste del humans, algú el trobara a faltar,  però si no hi es, un altra ocupara el seu lloc...
Es doncs, un ídol amb peus de fang.

Fent el cim

Un grapat de mans i peus, tots treballant per el mateix fi.
Una mirada còmplice,un gest d'amic.
Sense elements essencials ni superflus.
Ni cel per arribar, ni aixeneta per fer el cim.
Units per una il·lusió, per una meta.
Aixi es el poble català, tots units per que la nostra llengua, llengua de tots , Valencià , Mallorquí...
sigui aquest nexe d'unió, aquesta pinya sense fi.


Avui per ajudar a qui manté una vaga de fam per la nostra llengua
el Mallorquí.

A cau d'orella.

Una sola espelma, una sola.
Una única llum entre totes les tenebres,
Borratxo de cervesa, trist i desolat,
confós per les circumstàncies que cauen com a llosses d'un fossar.

No puc raonar, tinc els sentits col·lapsats, 
pensar  no vull,oblidar tampoc,
l'alcohol no s' ha emportat encara les raons ni els pensaments,
tan sol existeix la llum que em porta a mirar l'espelma,
tant de bo pugues cremar la consciencia i ,
atordit completament, els sons dels infants m'abraones en els seus braços,
tu Morfeo vell amic , portam de la ma abans que el temps no acabi i
cremi tota la cera de l'única llum que encara em flirteja.

No, no puc pensar, No no puc tornar,
com explicar als infants que sense treball no els puc mirar,
com dir que sense feina no tinc pa,
com dir que avui ho he perdut tot...

Borratxo de cervesa, trist i desolat,
em crida la llum, la torxa sencera
soc ja la llossa d'un fossar,
vull cremar com a papallona encesa.

Els colors de la nit

 Com un gran arc de Sant Martí, el cel de l'estiu ens senyala la nova nit fosca.
Nits d'insomnis i calors sufocants, nits de suor i toms al llit. Nits de sortides al balcó i estades al sofà per tal d'apaivagar la calor de la nit.
Abans , la nit de Sant Joan, la nit més curta de l'any, nit de bruixes i disbauxes, nit de ritus ancestrals, banys al mar i rebolcades a l'herba....
Es per tot això que des de la presó de Lleida i mirant l'horitzó , tot un mar de colors del groc al blau intens, passant per el roig i els taronges ens obren com un ventall les il · lusions i els records de llibertat.
Darrera les reixes els nostres ulls se il·luminen tot esperant el retorn a la llibertat perduda.
Voldria ser lliure i mirar amb els meus ulls els mateixos colors de la nit com el reste dels habitants d'aquesta ciutat, d'aquest mon, que ja es de tots els homes de bona voluntat.

Anem de compres?

 Prop de la vella Església de Sant Martí torna a repetir un mercat (Mercat del Pla),nova edició , ja mensual que dura 15 dies i permet obrir a botigues per tal de captar els clients de Lleida i rodalies.

          Clients que miren preus , badant en nous espais i buscant oportunitats.

Els vells clients miren també bocabadats els turistes i nova gent que passeja pel barri. Cal guardar seient a la plaça per els amics, no sigui que com les terrasses dels bars, siguin ja de la nova gent i els sense papers que ja no tenen casa, tampoc tinguin espai public, per recordar, altres llengües de altres continents .
  La terra es per qui la treballa i el carrer i la plaça per qui la fa anar. La televisió perd volada i cal sortir a la fresca al carrer i tots plegats pensar, no en un passat llunyà, si no més no , en un futur millor.

Gegants, Sancho que son Gegants

"Gegants, Sancho , que son gegants".
Així cridava Don Quixot tot veient les aspes dels molins bellugar amb el vent.
Braços i mans gegantines que el volien descavalcar

Desgavell de l'estatut, consulta el novembre,i avui mateix un ponent del Constitucional begut i conduint sense casc obligat a dimitir.Ara el Rei mateix dimiteix o l'obliguen les circumstàncies pròpies i del país.

Un altre front de monarquia versus república obert . La pensió màxima de tots els altres mortals es de 1200 € al mes , tret de les que aconsegueixen o volien aconseguir les cúpules dels bancs i caixes intervingudes.
Retirs daurats que paga tot el poble.

Son cada vegada mes braços gegantins que rodolen damunt nostre tot esperant la nostra descavalcada.
Pot ser que aquesta vegada deixem de ser Quixots i veiem els molins de vent i les aspes que rodolen i rodolen sense parar dia i nit. Mirem bé, analitzem la situació, esperem el moment... Tots units podem fer que el moli treballi i no siguem esclafats per la roda trituradora dels gegants inexistents.