Sube i Baja

Si troves una escala, no saps si es per pujar o baixar.
Moltes vegades el pujar cansa, els esgraons empinats, el pis que no arriba, ... et preguntes per l'ascensor...i desitjes no viure-hi pertal de no pujar el menjar o els llibres...
A dalt el cel t'espera, la llum, el color les vistes i també les pluges els llamps  i les gotelleres.

Si baixes , es mes agraït, no penses amb el pes, no mires l'ascensor...
A baix t'espera la tenebror,les humitats els silencis opressius i la manca de claror....
Tants sols un temor: Tot el que baixa , cal pujar i esperes atemorit el llançar la brossa, el anar a treballar, el sortir al carrer...

No pensis i puja o baixa que es com tot a la vida, menys els preus , que sempre pugen.

les darreres Papellones.

Ja comença la tardor i les darrers papellones, amb les ales gairebé trencades, intenten copsar els ultims rajos de Sol.

Fragilitat, bellessa, son elements insinsecs a la seva forma de ser.

Cal saber que del cucs que mengen les fulles, es fan crisàlides i desprès surten les papallones. Son éssers transformats, alliberats de les penúries de la terra que s'envolen al cel .

Es per això que podem intuir que desprès de moltes penúries, desprès de la nostra transformació personal podem esdevenir éssers diferents, mes comprensius amb l'ambient i que potser podrem volar.

Pensem que pot ser així.

El Vol

Les libelules, tenen les ales llargues i el cos prim, la tècnica per volar es diferent de altres que tenen el cos gran i les ales curtes.
El vol d'aquest insecte que semble un colibrí es degut a que l'impuls de les ales es excepcional.
Voleu, apreneu a volar, les nostres curtes ales es la imaginació, que ens porta com els records a contrades llunyanes y llocs on no hem estat.  Volem doncs aplegats.

Finestres

Portes, Finestres, son elements de una construcció que permeten entrar i sortir la llum i les persones.
Fa temps les portes eren obertes, no coneixeiem els timbres,  hi havia picaportes, que fèiem sonar anunciant la nostra visita. No fos el cas de trobar-nos una indiscreció.No obstant esperavem amb la porta oberta i els crits dels propietaris de la casa que ens deixaven passar.
Ara, les portes estan tancades, totes elles, ,,, les de les cases, les dels bancs, les de les administracions i les escletxes que ens queden dels amics i família son cada vegada mes estretes.
No parlem ja de les finestres, que resten tancades, amb ferros manillades, tapiades i fermades, com el reste de pared o tapia que les envolta.
Tu que ets a dins, obre portes i finestres, no sigui que sense claror no vegis sortir l'impressionant albada que ens brinda l'horitzó.

Corazon, corazon.

Avui al café Il Duomo(al costat del Simago).
Invitada per la cadena COPE,
la ROSA DE ESPAÑA .
Rosa Lopez a delectat als assistents amb paraules i tonades.
Es d'agrair que vingui aquesta setmana del 12 de Octubre,ja que es mes benvinguda que els autobusos de ultres que aniran a Barcelona.
Per els teus fans ole tu poderio Rosa.

El Gran Hermano

Avui s'ha presentat en societat una exposició d'en Jordi Pou . Començarem a veure ulls per tota la Ciutat.
Aquest es a la Plaça Ricardo Viñes i son petits, una mida de 4cm x4cm, n'hi ha d'altres de grans a altres indrets i en col·locaran mes.Es una col.laboració amb el Museu Morera.
   "Algú ens vigila". Frase inquietant però cada vegada mes certa. Tothom vigila tothom , Internet es el gran vigilador, es cerquen i troben les nostres contrasenyes, a més si tens telefon movil es sap on ets a tot moment ,(si estàs a la cuina, al menjador...).Es fan estadístiques de el que compres, del que veus, gairebé controlen fins els pensaments.
  Per tant he decidit embolicar me amb la manta del Barça, ficar me un cucurutxo de paper de plata al cap per impedir que les ones  de radi arribin al cap. (el meu telefon movil es un nokia dels primers que gairebé no té ni botons ni pantalles) i si no contesto es que no hi soc o no hi sento.
  Si veieu algú amb aquestes característiques o semblants saludeu-lo per si de cas es un vell amic, pot ser una mica maniàtic i tot.
 

Feres i Festes

Els nens ,veuen amb uns altres ulls les feres al carrer. Son coses noves, que cal tocar que cal mirar i gaudir i malgrat el temor dels pares, s'acosten i toquen els ullals ,el morrió...
Miren les urpes , cerquen l'infantesa de no perdre el xumet entre els queixals del Drac "lo Marraco" i entenen que el Cel es per mirar, els ulls volen captar tota la llum i recordar l'infantesa tot el temps possible.
Per un instant deixen de ser les feres inquietes i tossudes tot dient que les feres son les altres, éssers immovils i pot ser porucs que es deixen fer  ja que el seu temps ha passat i no tornarà fins la foscor de la nit , que amb els trons i colors gaudiran de una nova vida.