Una visita als casc antic.

Sant Jordi.

Ahir, diada de Sant Jordi.
Com es natural el primer son les roses, i en segon terme els llibres.
Tot de parades de flors pels carrés de Lleida .(pot ser massa?),tot hom volia vendre Roses.
Desprès de l'esmorzar Literari , un vermut amb Jazz a la Biblioteca, on els escriptors, signaven els llibres i els editors somriuen al public .
Una bona festassa , que si hi ha coca de recapte i beure, acompanya la venda de flors i llibres.
En resum una bona diada de Sant Jordi.

Torreribera. (Enfoc. Desenfoc selectiu)

Ja deien els ancians, que els arbres no et deixen veure el bosc.
Es cert que de vegades algo molt proper no et deixe veure el que està mes enllà.
No obstant el que cal es mirar. Molts no mirem ni el aprop ni el lluny. estem cada vegada mes endinsats en nosaltres mateixos i no mirem ni veiem res d'altre.
Cal aprendre a mirar, desprès podrem comprendre, son passos essencials en aquest mon , on cada vegada estem mes aprets, mes pròxims a altres.

Camps de Colza.Granadella.

Tot el camp es groc, no sé on trobaré un sol animaló. Mira que n' es de gran, segur que en una de les flors n'hi ha un, pot ser vola?
Així perduts en la immensitat estem. Una flor es la terra, i segur entre els millions de galàxies hi ha d'altres terres, d'altres mons. La vida no es exclusiva d'a qui.
tan sols ens falta saber volar per anar d'un lloc a l'altre. un dia serem papallones o borinots i emprenyarem els altres mons.

Tanques

Tanques, que no tanquen res, que no ens porten enlloc.
En el mig de la mitjana (Parc natural del Segre a Lleida).
Tot per voler fermar el paisatge, la llum entre els arbres, el silenci i la contemplació de la natura.
Per tu que dreta al aire fas bo aquest racó, gracies per no tancar res , per permetre veure a través.

Com capturar el vent.Camps de Colza.

Els paisatges, es capturen amb un diafragma petit per tal de donar una gran profunditat de camp de visió.
Volem que tot sigui nítid.
Però si busquem capturar el vent en el mateix paisatge , cal anar una mica mes lluny. Cal exposicions encara mes llargues, cosa que aconseguim amb filtres neutres alts. La mateixa exposició fa que el vent mogui les herbes,les fulles dels arbres....
Poden quedar zones on es moguin les fulles o tot el paisatge, creant atmosferes especial que captiven al espectador.
Ara es el temps de camps de colza, camps grocs que amb el vert de la natura fa combinacions espectaculars.

Coktels de Primavera.

Com un coktel de primavera està el camp.
Els colors que es barregen i el vent els mou a la coctelera, així es fa un bon coktel. De vegades es mou ràpidament , d'altres lentament amb un petit toc i així l'aroma i el gust es l'adequat.
De la mateixa manera , l'us del temps en la fotografia (velocitat de l'obturador ), el desenfoc(obertura del diafragma), i el moviment de rotació lleu o rapit amb l'us de les eines de retoc selectiu , fan un coktel agradable als sentits.
Red Martini, Mojito, Caipirinya, de ben segur algun t'agrada.