En el cami

Que difícil es, en el ben mig del camí.
La fragilitat extrema en un indret incomode.
Ningú ha pasat, ningú a trepitjat la flor, ningú se l'ha emportat.
Ni vehicles, ni persones.
Al cantó de una pedra, enmig dels codols, gairebé sense terra, i potser amb molt poca aigua.
La natura es forta, i tot aixi dreta, encaran el sol del matí amb la seva esplendor, un altre sol roig brilla.
Moltes gracies per estar-hi. Jo no et penso tocar , viu en pau la teva vida.

Hotel Vela

Ja es veu immens

Des de la platja de la Barceloneta, es veu enlairarse al vent l'impresionant Vela de un edifici singular.

ja forma part del paisatje urbá i surt a totes les fotos, se lluny com a referencia , d'aprop com a singularitat i bellesa arquitectonica i de mes aprop com a llum i color.

Un nou Dilluns

Monotonia, sembla que ja ho he fet mil vegades, tornem a començar, les mateixes dèries, els mateixos trastes vells, les mateixes persones, les mateixes converses.
Es un "dejá vu", això es el dilluns.
Imatges dins de imatges que es repeteixen fins l'infinit.
Potser em cal mirar atentament i con la peli "el dia de la marmota" trobaré la pauta, l'objecte canviat que farà el dia diferent, nou, i podrà donar sentit a tot.

La Mona.

La Mona es un pastel , que com tots la finalitat es un regal. En aquest cas pels fillols que es fa el dilluns de Pasqua.
Se'n veuen de molt grans, immensos, Castells de xocolata, torres Eiffel, figuretes de tots els tipus, fins i tot el gos del Bullit.
En fa feliços el veu rels, el regalar-los, el mirar los, fins i tot el triar-ne un adequat a les nostres possibilitats, ja que tenen preus prohibitius.
Si en teniu ocasió , demaneu pel propietari, de segur la seva rialla farà comprendre que en temps de dificultats, un dolç es cosa bona. en aquest cas molt bona.  Felicitats.

Graffiti's

Es difícil trobar els que fan graf fitis.Es mes difícil en plena feina. Encara ho es més que acceptin posar al costat de la seva obra. La reticència de que els puguin conèixer es gran. No obstant en teniu una mostra.

Pals a les rodes.

Ahir , en un dels meus tombs perfer fotos, un home en una bicicleta hem va cridar l'atenció.
Anava corrent pel camí de vora del riu amb una bandera independentista.:

El vaig passar i vaig parar per fer la foto.
Ves per on l'home s'atura i una mica més cau de la Bici., baixa i va caminant, s'atura on soc jo i el saludo:
Hola, de on sou?
-Vinc del Dalmau, i la bici no va. s'encalla el manillar i no gira.
- I de on sou?
-El coixinet va dur, he dit que pretesin el manillar i ara s'atasca. Una mica mes i caic.

Mira jo no porto eines, on vas?
-Al Dalmau han pretat el manillar i les boles del coixinet van dures, amb una mica d'oli , pot ser....

Pot ser amb un bastó podré forçar el manillar, o amb una canya!!
i ves per on comença a torce la roda tot doblegant el fre  de la bici.
Això que un mateix posi un pal a les rodes crec que mereix una nova foto.

 tot per vosaltres, imagineu el reste:

Que es la Fé?

Amb el nou Papa, Francesc, que va dir que si l'esglesia no parlava de Fe, esdevindria una ONG més.
Es difícil copsar la Fe. Es una Creença, un fet interior al home, però que cal matissar que ve de una actitud de servei als altres, un ajudar al més pròxim.

Les imatges, els passos, son en Setmana Santa l'expressió dels artistes que els varen fer,.
També l'esforç de portar carregues a les espatlles, de portar cadenes als turmells son expressions de sentiments.

 Els petits gestos, tot netejant una imatge, semblen dir quelcom més.
Es diu que la Fe es un toc Diví, que deu et toca l'anima i tu no pots si no més que creure.





Una mà sobre l'altra, també es senyal de consol, de dolor compartit i es cert que en aquests temps en estem mancats.