Temps de dimonis

 Arriba el Nadal i es representa els Pastorets, obra tradicional catalana que fa que els infants no tinguin por a aquests dimonis que son enganyats per els pastors.
Que les calderes del Pere Botero siguin un joc i que distreguin tan als grans com a la mainada.
 Aquest any que ha fet un temps de dimonis, de pors de incerteses, de retallades en sous, sanitat, serveis socials, s'acabi i vingui de nou l'angel custodi i ens acompanyi tot l'any 2013 i el reste d'anys.
No s'acaba el mon, i ens cal que la sort

ens acompanyi d'ara en endavant.
Bones festes a tots i Bona entrada d'Any.

Font a Tiurana

Tiurana era un poble que el darrer pantà va inundar. Totes les cases van ser enderrocades, per tal que si baixés el nivell de l'aigua no sortisin a la superfície.
No obstant el poble es va traslladar a un altre endret. la nova Tiurana, té les cases noves, i una plaça amb una font que brolle aigua tot l'any, entre les pedres de les escultures.Surt l'aigua com si volgués  inundar el poble. un record dels vells temps que perpetuaran la memòria de tots.

Platja d'hivern

Tenim sempre l'idea que els colors son cosa de l'estiu, que a l'hivern la Blanca Neu, El Gris Cel, la Foscor de la Nit irrompen a la nostra vida i ens deixen el cos trist, perdem la color de la pell, i la tristor regna a tot arreu.
     Tal vegada aquestes fotos, en blanc i negre ens poden fer veure, textures, matisos, que tot lo blanc no es blanc, que tot el negre no es negre, que el gris també té color . I tor recordant l'estiu gaudirem de les ombres, cels negres clars i dels blancs foscos. Nosaltres mateixos també som un gris mig, un gris fotogràfic.

Balanç de Blancs i Automatismes de Camara RAW

Foto penjada original com a imatge de Barna Nit.
l'imatge va ser penjada tal con es va fer per la camera (jpg). per tal de visionar la mateixa (estil, composició etc).
Si l'imatge la obro amb camera RAW de Photoshop, els primers paràmetres que diu es que el Balanç de Blanc es el de ta toma i tinc la possibilitat de clicar un Balanç automàtic o un altre personatitzat. Solament clicant l'automatic obtinc la foto 2.
Si a més clico una medi cio automàtica del reste de paràmetres s'obté la imatge 3.
Resultats diferents? Si.
Millors uns que altres, totalment opinables, com tot en fotografia.
Segurament si s'en fan uns de personalitzats serien per el que els fa millors.
A títol d'exemple pers els amics i companys de Classe de Fotografia.

No sabem expresar-nos

Els pensaments humans son complexes, la cara ens diu una cosa, el cos una altra i el cap una altra.
Quan un parla o escriu inclús si fotografia , ens vol dir una cosa i de vegades (la immensa majoria) no es rebi el missatge que es volia trametre, s' en rebi un altre. Es el joc dels disbarats, que jugabem de petits, un diu una cosa rapida , la repeteix a l'altre i així succesivament al final no s' assembla a la realitat.
Avui, de grans ens passa el mateix. . Un pensament al traduir-lo amb paraules es deu de reduir els conceptes i realment diem altra cosa. El mateix passa al rebre-ho , i afegim les nostres realitats i rebem realment una altra cosa, afegint les actituds, els gestos que de vegades son contradic toris.
Realment som mascares, sense poder expressar de veritat el que som i sentim, reflexes de realitats interiors, ombres de éssers vius que ens deia Plató a la cova de l'existencia.
Tal vegada en un altre mon, una altra realitat el ser, el dir, el veure sigui una sola realitat i ens ajudi a comprendre millor als altres.

Trastes Vells.

 Les velles maquines, que encara funcionen, retirades, als calaixos dels trastos vells, a les estanteries dels antiquaris, als museus i com no als objectes perduts , que ningú els vol.
 Així es senten els retirats, els jubilats, els que es queden sense la seva feina, aquella feina que era productiva però que ara ja no ho es. Estan obsolets.
 Com les nines que ja no serveixen per jugar, que hom les té a les vitrines, totes maques, pimpollades i que no tenen nens ni nenes per jugar. No sé si tenen la cara contenta o trista. No veu les rialles, no veu els jocs, tan sols un nostàlgic la vol comprar.
  Volem el modern, lo digital, els botons, les pantalles de plasma i els ordenadors. Es l'era de les maquines.
  Però encara per alguns la foto no son los movils, no son els ordenadors ni les tablets, no son els dissenys ni els retocs constants.
L'art pot ser efímer però encara veus gent carregada amb tot, per fer una bona foto, encara que després es pengi, es regali o s'oblidi com no dintre dels dics durs de l'ordinador.

El arte de lo simple.

 Que es? una cerradura en la piedra?
Si.
El arte de lo simple es abrir los ojos y mirar.
tal vez tengamos en nuestro interior la llave que que nos abrirá a lo desconocido, lo profundo y veamos desde nuestro interior, cosas , pensamientos, seres intangibles que se mezclan en nuestro mundo y nuestro tiempo con nuestro ser, nuestra esencia.

 El Seis, un nueve del revés, los numeros y su simbologia está en nuestro interior desde nuestros ancestros:
Uno. El sol, Dios Padre.
666 el maligno,
Los numeros primos
El numero PI
La sucesion de numeros, 1.3.5.8.13.21....
Más sucesiones. 1, 1.4, 2, 2.8, 4, 5.6, 8, ...
El arte se transforma en numeros que es necesario conocer.
La pintura se transforma en Fotografia.

 Sombras, objetos y detalles que nos informan de nuetro pasado y que sin duda nos llevaran a nuestro futuro inmediato. Miremos a nuestro alrededor. Y tal vez con esfuerzo constante y a traves de nuestro interior veamos luz a traves del tunel que nos hará mas sabios.

 Seamos observadores de nuestro entorno y desde la atalaya del conocimiento miremos a los demas seres y objetos, como otros elementos de nuestro entorno nos observan y analizan nuestra forma de ser.
Sé prudente, nos observan.