Trastes Vells.

 Les velles maquines, que encara funcionen, retirades, als calaixos dels trastos vells, a les estanteries dels antiquaris, als museus i com no als objectes perduts , que ningú els vol.
 Així es senten els retirats, els jubilats, els que es queden sense la seva feina, aquella feina que era productiva però que ara ja no ho es. Estan obsolets.
 Com les nines que ja no serveixen per jugar, que hom les té a les vitrines, totes maques, pimpollades i que no tenen nens ni nenes per jugar. No sé si tenen la cara contenta o trista. No veu les rialles, no veu els jocs, tan sols un nostàlgic la vol comprar.
  Volem el modern, lo digital, els botons, les pantalles de plasma i els ordenadors. Es l'era de les maquines.
  Però encara per alguns la foto no son los movils, no son els ordenadors ni les tablets, no son els dissenys ni els retocs constants.
L'art pot ser efímer però encara veus gent carregada amb tot, per fer una bona foto, encara que després es pengi, es regali o s'oblidi com no dintre dels dics durs de l'ordinador.

El arte de lo simple.

 Que es? una cerradura en la piedra?
Si.
El arte de lo simple es abrir los ojos y mirar.
tal vez tengamos en nuestro interior la llave que que nos abrirá a lo desconocido, lo profundo y veamos desde nuestro interior, cosas , pensamientos, seres intangibles que se mezclan en nuestro mundo y nuestro tiempo con nuestro ser, nuestra esencia.

 El Seis, un nueve del revés, los numeros y su simbologia está en nuestro interior desde nuestros ancestros:
Uno. El sol, Dios Padre.
666 el maligno,
Los numeros primos
El numero PI
La sucesion de numeros, 1.3.5.8.13.21....
Más sucesiones. 1, 1.4, 2, 2.8, 4, 5.6, 8, ...
El arte se transforma en numeros que es necesario conocer.
La pintura se transforma en Fotografia.

 Sombras, objetos y detalles que nos informan de nuetro pasado y que sin duda nos llevaran a nuestro futuro inmediato. Miremos a nuestro alrededor. Y tal vez con esfuerzo constante y a traves de nuestro interior veamos luz a traves del tunel que nos hará mas sabios.

 Seamos observadores de nuestro entorno y desde la atalaya del conocimiento miremos a los demas seres y objetos, como otros elementos de nuestro entorno nos observan y analizan nuestra forma de ser.
Sé prudente, nos observan.

Volant al vent.

Una petita avioneta volant a la immensitat del cel. Que petita que es, que lluny està, sembla un ocell que mou el vent al seu caprici.
Els núvols, es poden tocar?, son d'aigua?, son de vent?
I si plou? d'on cau l'aigua?
El pare respon:" Son els àngels que pixen" i l'arc de Sant Martí es un senyal de Deu nostre Senyor, que ens diu que va pactar amb els homes no enviar un altre Diluvi Universal.
El nen bocabadat, continua mirant el cel, els núvols i l'avió que s'allunya i decideix al seu interior ser pilot.
Si es una excel.lent decisió, crec que li agradarà volar i tindre tota la terra als seus peus..


Dades de composició : Punt central de interès que es complementa amb l'espai .Situat al encreuament de linies de terços, deixant lliure la direccionalitat al reste de l'espai.

  L'espai està texturat per els núvols, que donen una dimensió mes comprensible al nostre entendre, res en el conjunt crida l'atenció per distreu ret de la globalitat de la mateixa, per deixar lliure el pensament propi i l'obra.

Com soc?

Una de les preguntes que sempre ens fem es ¿ com soc ?. Guapa?, Coneguda? famosa? estimada?.
Segur que al passar per un aparador a vegades no veiem l'interior, sols veiem la nostra imatge per veure com som.
El que penso es que no es la pregunta adequada.El que volem saber es com ens veuen els altres. Si aprecien o no les nostres formes, la nostra manera de ser, les nostres bromes, les nostres dèries. El voler saber es humà però tampoc no es la pregunta adequada..
Els ulls dels altres son com els fars dels cotxes, ens il.luminen però no veuen. El nostre interior es com un reflex en un toll que tan sols deixe vislumbrar les siluetes.
A partir d'ara la nostra pregunta ha de ser com ens sentim. Ens hem de sentir bé i prescindir de la mirada dels altres que sembre veurà el reflex de la persona que esta al nostre interior.

Diuen que l'Amor es gairebé per sempre

 Diem que l'Amor es per sempre.
La sensació es intensa, agradable, tal vegada entranya però hom la busca i desitja mantindre-la el màxim temps possible.
Es un bé  (com la salud) que tots desitgem i per expressar la nostra estima , ara el pengem com a cadenats als pons propers on passa el nostre Amor.
La passarel.la de universitat es un exemple.
No obstant cal recordar que no es un lligam, no hem de tenir lligada la persona que estimem, cal que sigui lliure, que sigui persona, el cadenat no es un bon exemple aquesta setmana, que em vist el dia de la violència masclista. No vulguem aferrar la companya, deixem-la viure la vida, les amistats,el seu treball. No la tanquem a casa, no li fiscalitzem els diners, no decidim per ella.
Talvegada tots dos junts puguem veure mes enllà de la passarel.la i vegem la vida junts com el riu que passa als nostres peus.

Records fotografics.

 Avui, una amiga de fotografia m'ha dit que té por de fer fotos amb altres companys, que no en sap prou, que te una mica de vergonya de sortir plegats a fer fotos.
 Es per aquest motiu que he recuperat aquestes fotos de la meva primera exposició de foto digital de fa 2 anys. Certament si hagués de fer les fotos, les faria diferents, la fotografia es un art i els artistes sempre canviem els criteris i les formes de fer. Si et quedes estàtic ets mort.
Cal ser atrevit. fer el que saps fer sense tindre por i amb les critiques intentar millorar. Ja processava fotos als 18 anys, però la foto digital es un altre mon i tota la teoria i la practica es nova. Cal tornar a començar cada dia i aprendre de nou tot.
No obstant de voler millorar sempre ten un racó per una fotografia excepcional, de un dia en particular i aquesta es la portada de la meva primera exposició, un dia de La palma, a Lleida i per mi es irrepetible, per el temps que evoca, i per els colors de la mateixa. Encara m'agrades:

metodo mellado. Parte inicial

 Para algún compañero que me lo ha solicitado, Trato de explicar el inicio de un metodo para procesar las fotos, sencillo y con criterios externos al propio autor.
Foto abrir con photoshop.(abre camaraRaw) y sin mirar la foto ver solo el histograma.
1. Blancos.(control Exposición) hasta el maximo y alguno quemado en este caso +0.90
2. Negros hacia el negro y justo al limite , en este caso 2 o 3
3. Recuperar los blancos que hemos perdido , en este caso 10
Con esto conseguimos agrandar el histograma y que nos llegue a ambos extremos con lo que la gradacion de texturas es el máximo.A partir de aqui se puede procesar el resto de parametros a gusto del Usuario.o continuar tratando el histograma para agrandar el centro (luminosidad, luces, contraste, retocando negros).
En este caso no toco nada mas , solo agulo y recorte , abro con photoshop, guardo y adjunto imagen

Espero que indagueis mas en el Metodo Mellado.