Colors de la Mort anunciada.

 S'apropa l'hivern.
Els arbres senten el fred de la tardor i s'arruguen , la seva sang que corria verda i creava l'oxigen per la vida es torna vermella i el verd es torna groc i el groc marró i la fulla cau.
Es la natura que es viva i ara es mort.
Mort que anuncia als quatre vents que l'hivern arriba i que cal preparar se.
Els nostres cossos, també ho senten i ens abriguem, guardem menjar, preparem l'hivern fins al nou reneix que esperem veure.: Primavera.
Mentrestant esperem mirem la sang roja, les fulles grogues, i el cel encara blau.

una sola arandela de fang.

Per fer una sola arandela de fang, cal treballar i embrutarse les mans.
En aquest mon cal implicarse en les coses, inclòs les mes simples, ficarse a dins dels problemes i intentar arrengar-los. Això vol dir embrutarse les mans, implicarse, participar, intentar decidir. Vet aqui el problema del diumenge que vé, Jo SI aniré a votar.

ahir contra les retallades

 El capitalisme fa Figa, tot està malament i cal arreglar-ho.
La gent surt al carrer i crida i diu amb el seu dolor que no està bé, que cal canviar les coses.
Que hem de escoltar el Veí, el que ho passa malament i que entre tots podem.
Sols calia veure les cares de la gent , les retallades en sanitat, els artista que es queixen. els ensenyants que diuen que no està bé, els crits contra els polítics, els banquers, els que se'n aprofiten dels altres, els chorissos, els que encara no estan a la presó i dubtem que mai hi vagin.
Per tot això i per tal de que no ens arribin noticies dolentes, i puguem serenar-nos el cartell millor. "apaga la TV".

Economía.

 Si escoltes a la gent , als economistes, inclús algun polític, tot va malament.
Semble que un aiguat et caigui sobre, que tor el poder de les ones facin baixar l'aigua i que si et descuides t'ofegarás.
Ahir escoltava un que ens deia que el petroli s'acaba, que no n'hi ha més , i que amb consequencia tota l'economia tal com la veiem i coneixem se'n va a norris.
Crec que té algun signe de credibilitat i que tots tindrem que canviar bastant.

Però si fem les coses bé, talvegada tornarem a veure un altre mar com els d'abans

Estar a les tres pedretes.

Al cementiri de Lleida i ha una imatge, la mare de Deu de les tres pedretes. Diu la tradició que si un està malat greu, es fa una petició a aquesta imatge , dipositant tres pedretes als seus peus.

Aqui , l'expressió de dir "fulano està a les tres pedretes" representa que està molt greu i que cal demanar per la seva salud.

El pas del temps

El pas del temps fa que les fulles caiguin i ens fa pensar en que tot passa i res es queda.
L'home vol deixar impremta del seu pas en aquest mon i ja en l'antiguitat deixa pintures a les coves, a l'escriptura, a les construccions, als mateixos maons o catedrals tenen marques del picapedrers.
Ara a les parets, els grafits, els papers empegats que el temps els desenganxa.Els fills son també part d'aquesta imprenta que volem deixar i voldríem que fossin perfectes.

Dons, NO el temps passa i res queda, en tres generacions els nostres noms cauran i com les fulles pot ser renaixerem .Aquest curt temps mirem de fer-ho bé i tal vegada no ens caldrà repetir el curs. Siguis com el riu i flueix en la vida com els altres que tens al costat.(Es deu apropar tots Sants i m' he tornat sensible) Aniré a comprar castanyes i Panellets i una mica de vi dolç per passar el mal trago.

Les Espardenyes

 Algun dia al mercat les trobem les espardenyes.
Algunes fetes amb l'espart (de aqui els bé el nom) planta resistent que permet trenar la i els brots endurits i secats s'acomoden als peus i fan mes fàcil caminar.
Mes tard als temps de batre, al anar als camps de vegades mullats i que feien que l'espart moll perdés la seva consistencia, aparegueren les de cuir, de vegades clavetejat, amb sivelles, que encara  recorden temps de collita, de segar i batre, de falç i dalles.
Recordo també l'avi Jaume , amb les vaques, tot mullin amb un taburet de fusta de tres peus (doncs així sempre estava dret i ferm), recordo la cua de vaca lligada per tal de que al moure's no li tirés la galleda , el fet de mollar me la cara amb la mà molla amb llet (cosa que ens irritaba molt) i també com més no dels esclops, de fusta, per tal de que l'humitat no es posés als peus.
  Al nord, els esclops eren negres,Aquí s'hi tornaben sols, ja que les plantofades de les vaques feien que la fusta prengues la fortor dels excrements donant un color de fusta envellida i ronyosa, de vegades amb escletxes . A dins els peus no anaben sols, estaben coberts amb sabatilles, sabates que es

mostraben fora del estable i que feien que els socs es quedessin a dins mes temps que els propis animals (vaques) i duressin molts i molts anys, envellint com el propietari.
Avui en dia ens queda el record de que si et diuen que si "Fulano" porta espardenyes, vol dir que es planer, que està prop del sol (terra) que pot ser sigui simple , però que també es sincer, que es fica al nivell de la gent, es ha dir que viu normalment en un mon que es cada vegada el menys normal dels mons.