Economía.

 Si escoltes a la gent , als economistes, inclús algun polític, tot va malament.
Semble que un aiguat et caigui sobre, que tor el poder de les ones facin baixar l'aigua i que si et descuides t'ofegarás.
Ahir escoltava un que ens deia que el petroli s'acaba, que no n'hi ha més , i que amb consequencia tota l'economia tal com la veiem i coneixem se'n va a norris.
Crec que té algun signe de credibilitat i que tots tindrem que canviar bastant.

Però si fem les coses bé, talvegada tornarem a veure un altre mar com els d'abans

Estar a les tres pedretes.

Al cementiri de Lleida i ha una imatge, la mare de Deu de les tres pedretes. Diu la tradició que si un està malat greu, es fa una petició a aquesta imatge , dipositant tres pedretes als seus peus.

Aqui , l'expressió de dir "fulano està a les tres pedretes" representa que està molt greu i que cal demanar per la seva salud.

El pas del temps

El pas del temps fa que les fulles caiguin i ens fa pensar en que tot passa i res es queda.
L'home vol deixar impremta del seu pas en aquest mon i ja en l'antiguitat deixa pintures a les coves, a l'escriptura, a les construccions, als mateixos maons o catedrals tenen marques del picapedrers.
Ara a les parets, els grafits, els papers empegats que el temps els desenganxa.Els fills son també part d'aquesta imprenta que volem deixar i voldríem que fossin perfectes.

Dons, NO el temps passa i res queda, en tres generacions els nostres noms cauran i com les fulles pot ser renaixerem .Aquest curt temps mirem de fer-ho bé i tal vegada no ens caldrà repetir el curs. Siguis com el riu i flueix en la vida com els altres que tens al costat.(Es deu apropar tots Sants i m' he tornat sensible) Aniré a comprar castanyes i Panellets i una mica de vi dolç per passar el mal trago.

Les Espardenyes

 Algun dia al mercat les trobem les espardenyes.
Algunes fetes amb l'espart (de aqui els bé el nom) planta resistent que permet trenar la i els brots endurits i secats s'acomoden als peus i fan mes fàcil caminar.
Mes tard als temps de batre, al anar als camps de vegades mullats i que feien que l'espart moll perdés la seva consistencia, aparegueren les de cuir, de vegades clavetejat, amb sivelles, que encara  recorden temps de collita, de segar i batre, de falç i dalles.
Recordo també l'avi Jaume , amb les vaques, tot mullin amb un taburet de fusta de tres peus (doncs així sempre estava dret i ferm), recordo la cua de vaca lligada per tal de que al moure's no li tirés la galleda , el fet de mollar me la cara amb la mà molla amb llet (cosa que ens irritaba molt) i també com més no dels esclops, de fusta, per tal de que l'humitat no es posés als peus.
  Al nord, els esclops eren negres,Aquí s'hi tornaben sols, ja que les plantofades de les vaques feien que la fusta prengues la fortor dels excrements donant un color de fusta envellida i ronyosa, de vegades amb escletxes . A dins els peus no anaben sols, estaben coberts amb sabatilles, sabates que es

mostraben fora del estable i que feien que els socs es quedessin a dins mes temps que els propis animals (vaques) i duressin molts i molts anys, envellint com el propietari.
Avui en dia ens queda el record de que si et diuen que si "Fulano" porta espardenyes, vol dir que es planer, que està prop del sol (terra) que pot ser sigui simple , però que també es sincer, que es fica al nivell de la gent, es ha dir que viu normalment en un mon que es cada vegada el menys normal dels mons.

Somnis robats

 Somni de altres temps millors.

 Somni d'amors de Juventud

 Somni d'una vida millor

Somni de la salud perduda

Independencia?

 Avui , al parlament, sense demanar directament Independencia, aquesta plana sobre els diputats.
Es clar que tot hom té el dret de decidir.
Es clar que Catalunya es una Nació.
Esclar que necesitem mes eines d'estat.
Pero la gran pregunta sense resposta encara es: Serem independents?
Avui en dia en un mon global, tothom depen dels altres, uns dels estats veins, altres de les grans potencies que no els deixen fer el que volen, altres de les ajudes internacionals, i tots dels Mercats, gran poder economic que abans portaba a les guerres i ara a tots a la ruina enpobrint els pobles.
Es ben clar que Catalunya no pot ser independent com ho voldriem entendre. Dependrem d'Europa, d'alemanya, d'Espanya, però volem ser mes lliures i decidir mes per nosaltres mateixos.
 Com els fills que es volen emancipar , viure fora de casa, depenen encara del pares. Si un mes tenen problemes sempre tenen la familia que els ajuda.I pasats molts anys , i sentin-se independents, depenen del sou, dels amics, dels parents. L'home es un esser sociable i els lligams creats no es desfan facilment.
   Avui un amic em deia: Si som independents? amb els anys que porto cotitzats, qui em pagará?, i jo l'hi contestaba: el deute d'Espanya caldrá repartirlo segons el PIB de les regions? o dels habitants?
  Tots dos estabam d'acord en no voler un Ejercit.Però segur que l'Europeu caldrá mantenir-lo.
Massa coses per pensar i nosaltres només voliem ser considerats una Nació i poder decidir.
Demá ens sentarem a començar a parlar, segur!!

Castells de Lleida

No hi ha com els Castells per apendre a treballar junts, a fer pinya.
El Cap a baix, concentrats, les mans al seu lloc, juntes , i entre tots ajudar al axecador, a les bases a aguantar el pes que els hi vé a sobre.
Cal preparació, mocadors, nussos, molt tancar els ulls i molt ajudar, no més en puja un que fá el cim , pero calen tots i cadascun dels altres.
De vegades als de abaix no els quedasencera ni la camisa.