Les Espardenyes

 Algun dia al mercat les trobem les espardenyes.
Algunes fetes amb l'espart (de aqui els bé el nom) planta resistent que permet trenar la i els brots endurits i secats s'acomoden als peus i fan mes fàcil caminar.
Mes tard als temps de batre, al anar als camps de vegades mullats i que feien que l'espart moll perdés la seva consistencia, aparegueren les de cuir, de vegades clavetejat, amb sivelles, que encara  recorden temps de collita, de segar i batre, de falç i dalles.
Recordo també l'avi Jaume , amb les vaques, tot mullin amb un taburet de fusta de tres peus (doncs així sempre estava dret i ferm), recordo la cua de vaca lligada per tal de que al moure's no li tirés la galleda , el fet de mollar me la cara amb la mà molla amb llet (cosa que ens irritaba molt) i també com més no dels esclops, de fusta, per tal de que l'humitat no es posés als peus.
  Al nord, els esclops eren negres,Aquí s'hi tornaben sols, ja que les plantofades de les vaques feien que la fusta prengues la fortor dels excrements donant un color de fusta envellida i ronyosa, de vegades amb escletxes . A dins els peus no anaben sols, estaben coberts amb sabatilles, sabates que es

mostraben fora del estable i que feien que els socs es quedessin a dins mes temps que els propis animals (vaques) i duressin molts i molts anys, envellint com el propietari.
Avui en dia ens queda el record de que si et diuen que si "Fulano" porta espardenyes, vol dir que es planer, que està prop del sol (terra) que pot ser sigui simple , però que també es sincer, que es fica al nivell de la gent, es ha dir que viu normalment en un mon que es cada vegada el menys normal dels mons.

Somnis robats

 Somni de altres temps millors.

 Somni d'amors de Juventud

 Somni d'una vida millor

Somni de la salud perduda

Independencia?

 Avui , al parlament, sense demanar directament Independencia, aquesta plana sobre els diputats.
Es clar que tot hom té el dret de decidir.
Es clar que Catalunya es una Nació.
Esclar que necesitem mes eines d'estat.
Pero la gran pregunta sense resposta encara es: Serem independents?
Avui en dia en un mon global, tothom depen dels altres, uns dels estats veins, altres de les grans potencies que no els deixen fer el que volen, altres de les ajudes internacionals, i tots dels Mercats, gran poder economic que abans portaba a les guerres i ara a tots a la ruina enpobrint els pobles.
Es ben clar que Catalunya no pot ser independent com ho voldriem entendre. Dependrem d'Europa, d'alemanya, d'Espanya, però volem ser mes lliures i decidir mes per nosaltres mateixos.
 Com els fills que es volen emancipar , viure fora de casa, depenen encara del pares. Si un mes tenen problemes sempre tenen la familia que els ajuda.I pasats molts anys , i sentin-se independents, depenen del sou, dels amics, dels parents. L'home es un esser sociable i els lligams creats no es desfan facilment.
   Avui un amic em deia: Si som independents? amb els anys que porto cotitzats, qui em pagará?, i jo l'hi contestaba: el deute d'Espanya caldrá repartirlo segons el PIB de les regions? o dels habitants?
  Tots dos estabam d'acord en no voler un Ejercit.Però segur que l'Europeu caldrá mantenir-lo.
Massa coses per pensar i nosaltres només voliem ser considerats una Nació i poder decidir.
Demá ens sentarem a començar a parlar, segur!!

Castells de Lleida

No hi ha com els Castells per apendre a treballar junts, a fer pinya.
El Cap a baix, concentrats, les mans al seu lloc, juntes , i entre tots ajudar al axecador, a les bases a aguantar el pes que els hi vé a sobre.
Cal preparació, mocadors, nussos, molt tancar els ulls i molt ajudar, no més en puja un que fá el cim , pero calen tots i cadascun dels altres.
De vegades als de abaix no els quedasencera ni la camisa.

Temps de FIRES. Festa Major.

Es temps de Fira, Es la FESTA MAJOR:
Diuen que no hi haurá tractors, que hi tindem menys maquinaria, que no hi tindrem animals, gairebé ni fruita.Tans sols continuaran les Chiringuitos de Cerveses i menjars, ja que com els romans, no més necesitem pá i circo.
Si.Els temps que corren fan que les coses disminueixin els volums anteriors i ens quedem amb l'essencial. Pero EsFesta.

 La mainada gaudirá de les atraccions, talvegada més cares, o si voleu al mateix preus pero menys estona , que es el mateix.
Però moltes persones ja han començat a montar els "Caballitos" com diuen per aquestes contrades.
Els colors , la musica, ompliran l'espectacle i la gent que no pot sortir de casa, anirá a pasejar tot dient a la mainada "no mes pots pujar 3 vegades"  "Tria bé", encara que tots sabem que amb la cara dels minyons els hi cauran alguna que altra més.
Bona FESTA MAJOR, gauidim de la Fira i Festes.

Help.Vull marxar de Casa.

Vull marxar de casa. M'han tractat malament i he volgut arreglar-ho.

Parlo, m'explico però no m'entén, A sobre en lloc de dir "t´estimo, ho sento , vull estar amb tu, com ho arreglem" Em diu que no tinc diners, que que faré fora, que ningú m'estima, que no tindré per menjar, que hem tindré que tirar al canal.

Peró ho sento m´hen he d'anar. Ja sé que no tindré un pis tan gran, que la cuina si la tinc serà petita, que pot ser menjaré tramussos pelats, però ho sentiré meu.Seré amo del meu destí i encara que sol , pobre i no tan guapo , intentaré viure sense aquestos complexos que hem fan sentir a casa com una presó.

Adéu Espanya.

l'AL.LEGRIA DE LA MUSICA

Diuen que l'al.legria es un estat d'anim. Que potser hom lo busque pero que el que el té dins i el pot transmetre es feliç.

Cal gaudir de tot el que fas. Si ets feliç, treballant, passejant, cantant,inclùs menjant i ho saps transmetre, tens un estat especial que fá que la mirada, els gestos transpirin la felicitat i els altres ho poden captar.

Busca la felicitat, dintre teu i la trobaras.