Les nostres arrels.

Les arrels ens fixen al lloc on som, on naixem, on vivim.Alli trobem la força, les idees, la vida mateixa i alli també ens comuniquem amb el nostre entorn,
Tos som un bosc , una unitat, Pins, avets, carrasques, també els bolets, la molsa, tots diferents; pero en un conjunt ens preservem de les inclemències.
Una pluja torrencial assola el bosc ara mateix. Les arrels descarnades queden exposades per sobre les pedres, pero es el que ens aguanta i ens fa mirar el cel.
Resta ferm al teu lloc, resisteix per que tot el bosc continui. Pensa que demà tornarà a lluir el sol.

Un nou dia

Un nou dia s'obre pas a l'horitzò.Ja he mirat la TV, Ja he escoltat la radio. Ja he arreglat fotos velles. Ja he escoltat musica,,,
Que doncs faig? com tots els altres no ho sé.Mirar de reull la nevera que no obro, mirar les begudes, preparar el dinar?
El temps passa lentament, massa lentament. Aquets 15 dies interminables de març es fan feixuts per la nostra ment, que vol altres coses.També pel nostre cos que ens demana caminar passejar, veure el camp.
Per això retorno a escriure, per fer saber que com a tots vosaltres os enyoro, i que tot pensant, desitjo que sigui lleu aquesta solitud auto-imposada

Somnis.

Ja fa molt temps que somio. Pot ser que massa temps sense expressar-me i el cap giravolta com el fum de la cigarreta gairebé consumida.
Que dir si ja fa un any que no parlem?
Que fer si queda poc de temps per acabar coses....
El temps , maleïda maquina que corre i corre y el semàfor de la vida està en roig.
No mes cal prendre un cafè per assaborir els darrer moments de la tertúlia.
Un darrer escrit, un darrer llibre, un darrer pensament?



Estic sol i em cal somiar, dolços somnis en pau. Penjar a l'habitació un amulet indi de somnis i somiar sense parar altres moments, instants de felicitat perduts..

I tu que somies ?

Jo vull créixer... Ser gran i poder fer tot el que vulga decidir i triar Vull ser tan alta que arribi al cel.

Ulls trists a la porta, esperant, també somiant , capficada amb la vida, amb els problemes, pot si que hi trobaré la solució.
Tot hom somia, tot hom pensa. Quin moment deixaré de pensar?                                 

Afegeix la llegenda

Dolços somnis de joventut que s'enganxen als cabells i que amb el temps  desapareixen o també somnis verds i enganxosos que l'edat fa aparèixer tot parlant de la transcendència, de deixar empremta en aquest mon.Tria i comprat el teu amulet dels somnis....

Fora del cuadre.

 

 Tota una imatge.Una cara de una nena a la festa major, pintada, preparada per la festa, amb els ulls brillants, senyal de joia, de felicitat.La raó , la mirada ens porta a fora de l'encuadre, fora de la mateixa foto. On mira....on te els ulls?

Una segona foto un instant desprès (gairebé innecesaria) ens dona l'explicació:

El desitg de llibertat, s'envola al cel.

Internet ajuda

 Si so saps fer una cosa, no mes cal mirar per Internet. Cada vegada mes sovint, ja sigui per mirar receptes de cuina, per mirar botigues, per saber el preu de les coses cal mirar Internet. Es el mes ràpid de tot, encara que a vegades les instruccions siguin complicades...
Podeu trobar des de com fer un pa amb tomata i pernil a la paella mes complicada. Inclús si tenim un error a la rentadora o si volem fer una foto amb efectes especials o si volem fer un regal i no sabem el que...
Per això cal estar connectats, per això serveix Internet.
Avui, sense mes explicació vull relatar com fer-se una CUA DE CAVALL. Per si algú te dificultat, no mes cal veure les imatges... Espero os sigui molt útil.

 Per fí:

Gelosia?

Avui, per Sant Jordi et voldria regalar una rosa. Tal vegada es un any especial i no ser triar el color, pot ser ni tan sol se triar si voldràs una rosa, o un llibre, ja que  pot ser voldràs regalar-me una rosa i jo triar-te un llibre.

Miro els llibres de les parades i en tens tants, arribes tant cansada a la fi del dia que els ulls es tanquen per moments i en Morfeu t'acarona als seus braços.

Tinc el desig intim d'escriure un llibre, un que conti les desitjos, les pobres experiències viscudes , però per que perdre el temps, es millor viure les conjuntament, noves experiències, nous espais conjunts de vida.Miro amics escriptors i tinc enveja, com quan un em diu que també tira fotos i té càmera i creu que fer fotos es això de simple, apretar un botó. Jo també puc creure que tinc ploma i puc escriure un bonic llibre....

Gelosia? es l'any del color groc, el color FFF00 , les flors es tornen grogues per els presos, per els suèters llançats a les escombraries a la copa del Rei, grocs de l'enveja dels que no publiquem any rera any .

Per a tu que no pots llegir avui, que estàs cansada, que ens tens encara molts per llegir i no queda temps, aquest llibre de regal, un llibre dolç com la mel, que et deixarà bon gust de boca i amb ganes de continuar un any mes, fins el proper Sant Jordi, on la rosa i el llibre tornaran a fer pensar en un mon millor.

Cabanes de tomb rodó.

 Dins de les construccions de pedra seca, hi ha un tipus que sembla interessant.Les cabanes , algunes rodones que tenen una volta rodona, que no tenen terra a sobre, si mes no les pedres deixen passar aire entre elles.Son cabanes seques a l'interiore on es podia assecar mitjançant l'aire ,impedint humitats, fongs , que sempre son incomodes per la collita.

 a l'interior, una pedra es la clau de volta que manté ferma tota la construcció. totes les pedres del teulat giravolten sobre l'eix d'aquesta i petits trossets de cel blau llueixen a l'interior.

Altres tenen una façana mes recta, inclòs la porta no es rodona, en mes alta per deixar passar en un minúscul habitacle als usuaris d'aquesta. Per contra el trebol sempre es rodó , amb una pedra de volta al mes alt del cim.

Veure per creure

Numera els personatges que veus del 1 al 4.Explica una historia.

Aquesta es la finalitat de una fotografia, explicar una historia que es pugui llegir visualment.

1. El Senyor de la gorra  blava, ja ha acabat el que estava fent, ha quedat lesionat d'un braç i està sortint de la imatge, torna a casa.
3. el senyor de la gorra verda està esperant dret el seu torn, ja s'ha aixecat i està impacient., per contra el 4. espera el seu torn assegut, té l'espera mes llarga...

Quina es l'acció?  El 2. Un senyor dret empeny la columna. Ha llegit les senyals i com sempre cal obeir. Stop: Parat empeny amb direcció de la senyal a l'esquerra i amunt. Cal obeir.

Sembla que avui en dia ens cal obeir les senyals, no importa qui les fica ni perquè, i sense pensar cal fer-ho, sense importar les possibles conseqüencies i tornar ferits a casa.

El lector i la noticia.

 Avui llegeixo  com sempre, no un ni dos si no mes de 7 diaris i miro no una ni dos sinó mes de cinc cadenes de TV. Però que em passa,la imatge que tenia abans, clara i diàfana, no hi es,estic borrós. No mes mentides i mes mentides intenten engatusarme i confondre el meu pensament.
No es va fer un referèndum, no varem votar, no hi va haver ferits l' 1 O, s'al.lecciona a les escoles, tv3 es molt parcial,el president no es el president, l'article 155 en va aplicar tal com diu la constitució, els presos polítics,no son presos polítics, son delinqüents comuns que es varen sublevar aplicant la força, els de la Blanquerna campen lliures per que tenen fills petits a qui atendre, la presó preventiva es just per que no reincideixin i per que no escapin, les noves eleccions seran justes i sense influències, les empreses que se n'han anat pensen tornar, els impostos son justos, Catalunya no pot tindre un concert com el basc, tots els espanyols som iguals.  Respiro....
   El PP no es corrupte, els socialistes faran un canvi a la constitució, els comuns faran un referèndum a Catalunya, Catalunya ja es república, Europa defensa els drets fonamentals, i l'autodeterminació dels pobles,

Que cal per estar informat?
Amb tantes noticies cada vegada mes falses, que s'inventen es molt difícil discernir si no tens una ment molt ben moblada.
Que votaré?

Sempre he estar d'esquerres i no puc creure els partits de dretes, vull fer fora als corruptes i sense por d'equivocarme i sense por a les mentides que hem volen fer creure, votaré.
No tinc por, votaré independencia . I esperaré que per fi la justícia també ho faci i no tingui por de dir que no hi ha delicte , que esta mal aplicat el 155, que dintre de 3 o 5 anys ho digui Europa.
Si no es així, jo també estic presoner en aquesta contrada , hi ho estaré per molts anys com tot el meu país amb una ànsia de llibertat.

El procès

Exposició de Quadres mida 2x3 al carrer.
Tema: El Procés. (encaix de Catalunya i España).
La fotografia també parla de temes del present. Com representar aquest conflicte, sense aportar solucions sinó que la mateixa imatge sigui llegida per tot hom i tots llegeixin el seu color:
Tot es del color del cristall amb que es mira.

Imatge de dues verges dels Dolors, l'una de Lleida l'altra de Sevilla (congregació els negritos).

La de Lleida mira el Crist a la Creu, la de Sevilla mira el terra (com gairebé totes al Sur d'España.

Qui pot decidir el correcte? Cel o Terra? Demanar a Deu o pregar per els homes?

A les processons al Sur la mainada fa unes boles petites amb paper de plata i es va cobrin amb la cera que cau de les torxes, com mes gran millor.

El procés: Mentres uns diuen que no hi ha mes cera que la que crema, que no mes hi val la Constitució, altres diuen que la Bola cada vegada es fa mes gran.

Incluir fotos religioses amb un tema polític es agosarat i provocatiu. També ho es posar una imatge del Toro amb un cartell a Lleida:

España i Catalunya separades amb una antena dels mitjans de comunicació. Com va dir un Ministre, o España o perduts en el espai sideral o com pensen altres ; España o la Llibertat.

Tot es segons el color del cristall amb que es mira.

Cal beure de la font

 Sempre hem buscat la font de l'eterna joventut, jo diria mes encara , busquem incansablement la font de la saviesa, del coneixement profund de la nostra existència en aquest mon.
bevem doncs de la font i com tots, gotes de coneixement profund vesaran dels nostres llavis, com pluja a tots els altres que com nosaltres son amants del coneixement de les lleis de la natura i de l'esperit.

Poesia

 Un munt de paraules, que cal llegir.Una col·locació especial, una rima, que et porten a una evocació de records, de idees.Es una composició amb ella mateixa, això es la poesia.

 En fotografia també i ha algo semblant. Uns objectes, llum, aigua, flor... un lligam entre ells, que es la composició fotogràfica, una historia que explicar, uns records que tot hom pot comprendre. Pot ser una poesia.

 Verd de fulles on creix la flor, l'aigua que la rega i la fa créixer.La flor mira la llum i la dibuixa, filtra els rajos de sol i els converteix en gotes de aigua, gotes de llum pròpia.

Per fi tot pren la forma definitiva, tot rima, tot lliga amb el pensament, això es poesia.

La pots llegir?

Avanpassats

 Els pares, la família mes propera.

Els avis materns i els seus fills.






























 Els germans de la padrina

El Besavi, Francesc Sala Rispa de Vilar de Cabó.

El rebesavi, Agusti Baraut Obiols de La Vansa..

Defunció aproximada l'any 1850.




























De vegades mirar les arrels, et centren a la vida, a la terra on tots en retrobarem .Altres recorden la futilitat de la vida, el fet que ningú et recordarà en uns pocs anys, en que el mon continua i es l'hora de noves generacions , de noves idees.

tot sempre torna a començar

 Hi ha moments en que tot torna a començar...
Ahir vaig deixar de ser tresorer de l'associació de Veïns "Templers Escorxador". Ho era des de l'any 1991. El cor em deia que ja era l'hora.El meu amic Quimet ens va deixar feia pocs dies i sense ell, l'associació va quedar orfe, sense el nostre President, que ho era del mateix any. Moltes vegades vaig intentar dimitir, i tantes altres me deia que ja ho fèiem junts, tot plegats.
Doncs bé, ja està fet.Era la darrera de moltes altres associacions, sindicats...Ja necessitava desprès de una vida dedicada als companys, amics de feina y lleure, començar a pensar sols en mi mateix (impossible?), doncs bé al menys nominalment no ser responsable de la bona marxa de cap associació.
Uns pensen que cada any es perd un llençol, una fulla, altres pensem que cal renéixer, cal trobar noves coses, noves idees, per continuar com sempre, sempre endavant ,en una nova primavera.

Circ al carrer. El Salt

Jo explico El Salt. El meu company salta de l'escala, ho vols veure?

Jo soc els que salto.Ja estic a sobre l'escala.

A la una, a les dos
a les tres.....

Primer salta la roba....























ara ja puc volar.....

Ja tinc tots els espectadors, inclòs tu mateix a l'ordenador, ara el salt.....

Ara salto...

Ara reboto....


Pilota soc a dalt del cel.

Batalla de Ball

Sols tu i jo, qui balla millor?

Tan sols 2 minuts de gloria personal, saltant i ballant davant teu, sense tocar, tan sol mirar-te. agredir te visualment y els tocs de ball i posicions ferotges son paleses.

Musica imprevista, de vegades rapida, altres mes lenta que fan que tot sigui únic i dongui peu a la improvització.
Tan sols ball. 

 Sols? tu i jo?

No . tot es per els que miren, els que jutgen el ball, els que a la fi donen veu al final :..
  El guanyador es......

Un raig de llum.

Un raig de llum del no res... i així es creà el mon..
Milers i miler d'estels poblen l'univers i cada una d'elles un mon únic i preciós.
Qui va crear l'univers?, Tot sols, una força universal, el Big Bang, per alguns un Deu creador, un únic Deu digui com es digui a cada racó de mon.
La representació d'aquesta força creadora es sempre la paloma de la pau, pau als homes de bona voluntat.