Un nou dia s'obre pas a l'horitzò.Ja he mirat la TV, Ja he escoltat la radio. Ja he arreglat fotos velles. Ja he escoltat musica,,,
Que doncs faig? com tots els altres no ho sé.Mirar de reull la nevera que no obro, mirar les begudes, preparar el dinar?
El temps passa lentament, massa lentament. Aquets 15 dies interminables de març es fan feixuts per la nostra ment, que vol altres coses.També pel nostre cos que ens demana caminar passejar, veure el camp.
Per això retorno a escriure, per fer saber que com a tots vosaltres os enyoro, i que tot pensant, desitjo que sigui lleu aquesta solitud auto-imposada
