Graffiti's

Es difícil trobar els que fan graf fitis.Es mes difícil en plena feina. Encara ho es més que acceptin posar al costat de la seva obra. La reticència de que els puguin conèixer es gran. No obstant en teniu una mostra.

Pals a les rodes.

Ahir , en un dels meus tombs perfer fotos, un home en una bicicleta hem va cridar l'atenció.
Anava corrent pel camí de vora del riu amb una bandera independentista.:

El vaig passar i vaig parar per fer la foto.
Ves per on l'home s'atura i una mica més cau de la Bici., baixa i va caminant, s'atura on soc jo i el saludo:
Hola, de on sou?
-Vinc del Dalmau, i la bici no va. s'encalla el manillar i no gira.
- I de on sou?
-El coixinet va dur, he dit que pretesin el manillar i ara s'atasca. Una mica mes i caic.

Mira jo no porto eines, on vas?
-Al Dalmau han pretat el manillar i les boles del coixinet van dures, amb una mica d'oli , pot ser....

Pot ser amb un bastó podré forçar el manillar, o amb una canya!!
i ves per on comença a torce la roda tot doblegant el fre  de la bici.
Això que un mateix posi un pal a les rodes crec que mereix una nova foto.

 tot per vosaltres, imagineu el reste:

Que es la Fé?

Amb el nou Papa, Francesc, que va dir que si l'esglesia no parlava de Fe, esdevindria una ONG més.
Es difícil copsar la Fe. Es una Creença, un fet interior al home, però que cal matissar que ve de una actitud de servei als altres, un ajudar al més pròxim.

Les imatges, els passos, son en Setmana Santa l'expressió dels artistes que els varen fer,.
També l'esforç de portar carregues a les espatlles, de portar cadenes als turmells son expressions de sentiments.

 Els petits gestos, tot netejant una imatge, semblen dir quelcom més.
Es diu que la Fe es un toc Diví, que deu et toca l'anima i tu no pots si no més que creure.





Una mà sobre l'altra, també es senyal de consol, de dolor compartit i es cert que en aquests temps en estem mancats.

desert d'Arizona

Avui he anat al desert. Com era ben de mati, ben de mati, no hi havia ningú, la resplandor inundava l'escena.

Ni botigues ni arbres ni aigua.

Per els que no ho coneguin es l'aeroport d'Alfés,

Dadestecniques: F22,   15mm vel 1/50 . Foto amb tripode i Filtre taronja central.fet a a les 11 hores imatge raw sense retocs.

Cuidem la Natura?

Gaudim del passeig, dels bancs, de la fresca a l'estiu, de l'ombra en temps de calor , de la tranquilitat a la ciutat..
Els arbres tenen unes restes a la seva pell de les nostres mancances, de les nostres agressions,.
Claus, caragols, restes de les llums de Nadal, dels cartells que hi pengem.
Es just?
De la mateixa manera que deixem la brossa a les escombre ries, de la mateixa manera que la majoria pleguen les caguetes del gos, cal revisar les nostres actuacions envers els arbres, cal cuidar los, lliurar los de malalties, de guarir los i també no ficar i treure els elements que els poden perjudicar i que queden com a mostra del nostre in civisme a la seva pell.

Un gos verd

Si vols retratar una flor, sense colors, sol amb blanc i negre, semble que la proposició sigui rara, com un gos verd.
l' informació del color desapareix, els grisos, els matisos, entre a l'escena i es difícil copsar tora la dimensió de la flor.
Aquí en tens una. De totes maneres, olora la teva pantalla de l'ordinador, tal vegada aquesta informació addicional hi sigui, ja que jo no l' he treta. . Si no es així no es culpa meva ,.

Todas las flores de una tarde de lluvia.

Las flores estan hechas para los insectos, has pensado nunca como las ven?.
Los olores, los colores, son para llamar la atencion. Dicen "estoy aqui, ven mira, toca "  y de este modo se poliniza la flor.
No puedo todavia plasmar todo el color que ellos ven ya que el espectro suyo llega al ultravioleta. No obstante con una buena aproximación se pueden ver detalles insolitos, que se agradecen.
Piensa que esta flor que hoy ves, mañana ya no estará i tal vez otra casi igual brotará con fuerza para iluminar con su luz un nuevo dia.

Lleida Pirineos.

Des de l'aeroport d' Alfés en un dia clar i vend del sud. Les boirines desapareixen, la boira no hi es i en aquest temps es pot arribar a veure els Pirineus. Cal un objectiu gran en aquest cas (un 300 + un multiplicador .2) i la camara té un factor de conversió de 1.5 , aixo fá un tele gran. Cal posar-la en un tripode i fer que el mirall de la camara estigui pujat per tal d'evitar vibracions.
Tenim donc la Seo constipada i amb bufanda, es veu el sant cris d'alguaire, la serralada pirenenca al fons.
Un bon record despres de una espera pacient de gairebé 4 mesos, espero que en gaudiu.

Cal fer el niu

Aquest mes arriba la primavera, els ocells ja ho saben i volen fer el niu per que la seva mainada estigui amb condicions.
Cal tenir els rosals esporgats , la terra llaurada,i plantada, tot esperant que arribi el bon temps i les collites sorgeixin de la terra en plena Abundància.
Les flors tenen el màxim d'espleandor tor esperant que el libar del insectes faci perpetuar la vida.

Cal fer un canvi de mentalitat i creure com ja saben els altres éssers planetaris que la vida continua i que no anem a la perdició o extinció, que els temps mes bons son a tocar i que un altre estiu arribara a la fi.

No me chilles que no te veo

Els crits, els sons, aixecar la veu, tot això aturulla les persones , ens incomoda.
No hi veiem , no sentim, ens fa raonar malament.
D'altra part els mediterranis, som un poble que ens agrada l'algabarra, el soroll, els cants i els forans ens troben cridaners.. No ens importa.
La vida es viu entre sorolls, i encara que distorsionats, moguts,o tremolosos, no perdem la nostra essècia.