Un de sol

Estem sols?
Si mirem el cel, tot ple  de estels, a cada una un munt de planetes, on pot ser que hi així vida.
Si contem les galàxies que hi pot haver, totes com la via lactea, o pot ser mes grans...
Estem sols?

Qui pensa que esta sol es un imprudent. Estadisticament es impossible que no hi hagi altres civilitzacions, pot ser molt allunyades, o no tant de la nostra.

A més, a la terra milions de persones hi conviuen, es relacionen, es parlen, xoquen entre elles...
Estem sols?

Com una fulla de un arbre molt gran de vegades em sento, Única al mon . A la primavera creix i viu gairebé sola, i desprès a la tardor, sola cau a terra...

Qui ho mira de lluny, no hem veu, tan sols una catifa de verdor a l'estiu i una catifa de fulles mortes a la tardor...

I jo sols soc una fulla entre totes les altres i de vegades estic sol. Soc un imprudent i pot ser soc jo que no tinc consciencia de la grandària del mon i prenent part  de aquest l'univers veure que no, en veritat , que mai he estat sol.

Nùvols de fulles dalt del cel

Fulletes que pengen. Petites mostres de verd de la natura que com núvols volen en el meu cap.

Això es la primavera,flors i colors de la natura que reverdeixen en aquest temps.

I jo com sempre a dalt de l'escala mirant de col·locar cada cosa al seu racó de mon. De peus i de puntetes per no fer soroll i de tant en tant un tros de cinta de les que empegue per fer possible tota realitat.

Com sempre algú que sempre ajuda i que es tan imprescindible com tu mateix. Sort dels ajudants, dels amics, dels companys que fan que no calgui pujar i baixar tant de l'escala.

Sempre i com tots de peus i de puntetes dalt de l'escala dels temps. Temps de primavera, de colors de la natura i núvols de fulletes dalt del cel.

les flors i l'home

 l'home cuide els arbres,els té prop de casa, tot just al costat del poble. Es allí on mire per ells i els cuida per que vol els seus fruits.

 Els flors en el començament, caldrà cuidar i que es polititzin bé.

 Cal sulfatar per que els fongs no malmetin la collita, es llavors que es taquen tots amb el blau del sulfat de ferro. Malgrat tot les flors son les FLORS.

El punt i la ratlla.

El llenguatge visual, el fotogràfic, cal induir-lo, El nostre cervell tendeix a comparar formes, objectes amb tots el coneguts i guardats en ell.El somriure vol dir amistat, els braços amunt, els crits, perill....
Doncs també els punts, les ratlles, els triangles , els quadrats,(formes geomètriques) creen una idea al cervell .I això ens fa pensar que vol dir aquella situació.
Tenim dos fotogrames, amb una sola persona.. que ens porta a pensar?

Totes dues tenen ratlles horitzontals, verticals. també les persones estan situades en llocs que ens fan deduir que son el centre d'atenció.

La primera, un pas de vianants.Els peus sobre rodes, un triangle invertit entre l'ombra i la persona.
Això significa inestabilitat, en definitiva moviment...Cap a on?.. sens dubte a creuar el pas de vianants i també cap on té l'espai i també indica l'ombra... Una vegada travessat el pas , Girarà a la dreta.

La segona, en una vorera, sense ningú davant ni darrera, També cap ombra,els dos peus a terra, ferms. Es el prototip de l'espera, una espera passiva... El qui ha de venir serà on té la mirada... Segur un vehicle... tal vegada el bus?.