war faces

 Les cares de la guerra son de colors. No podem distingir qui son enemics uns dels altres. ho sabem pel color de la pell, pel color de la bandera, pel color del seu vestit.
Roig, blau, groc, gairebé com semàfors son al punt de mira dels fusells i les bales.

 De veritat son diferents? els colors ens fan enemics ?.
Les lluites reals dels homes son per aigua, el petroli, també per idees polítiques religions....
per els colors els diferenciem?
Cal deixar de ser caputxetes vermelles, deixar-nos de idees preconcebudes i saber que som gairebé iguals i que cal entendrens i no disparar.

Ferm al teu costat

 Sol a la serra, sense plomes ni fulles, així estic, exposat al sol, al fred, a la pluja, al vent.
No obstant, majestuós, amb les branques ben altes, encarades al vent, resto impassible al costat de cases abandonades.
Soc l'arbre que aguanta els núvols, el que aguanta també el sol al firmament.
Soc sense dubte un arbre únic.No el millor, ni el pitjor, però si em sento fort i únic en la meva especifitat.Em dic Arbre i on miris allí estaré.


Si camines per n'importa quin camí, mira al teu costat, tot tornant a casa.Allí si mires de debò, si observes el que passa, em trobaras, ferm al teu costat, tot dient-te a cau d'orella:
"Siguis únic com jo, valent de mena, aguanta les envestides dels cops que et pot fer la vida mateixa, siguis un far al vent, il·lumina la resta del camí".

Finestres

Finestres, si finestres per entrar la claror, la llum el sol.
Moltes vegades tancades, amb pany i forrellat, tapiades.
Llargues escletxes a la paret pot ser tombaran tota la casa.
Incomunicació, això es el resultat o el que portara a la fi de tot el conjunt.
Cal obrir portes i finestres, que circuli la informació, la llum, l'aire.
I si construïm mes finestres?, però aquesta vegada, que siguin obertes.
Portes obertes, idees comuns,comunicació real entre els homes.
Així farem un futur millor i refarem les parets, tancarem les escletxes. 

El Conta-comptes

Yoshi Hioki es un conta-comptes.
Explica els comtes al escenari, ja sigui per petits o grans.
Les paraules flueixen ja sigui en japonès o en un bon castellà.
L'amor, la serp, la geisha, l'home, el fill... totes les paraules tenen un relat.
A vegades un no sap trobar la paraula adequada. El nom d'un vell amic no apareix a la memòria.El nom d'un animal esta perdut a l'oblid.
La paraula es "lethològica" .
Aquesta es la historia d'aquesta paraula:
Grec, Lethos es un del 5 rius que hi ha al inframon , el mon dels morts.
Lògica son les paraules...
El morts beuen del riu lethos y la seva aigua fa oblidar la seva vida.
Es per això que no recordem paraules, hem begut d'aquesta aigua.

Pirates

Pirates, es la gent que vol esgarrapar coses dels altres.
Que si hi ha pirates?..Es molt clar que si. Pirates legals que et volen cobrar per els teus diners, per treure efectiu del caixer.
Pirates que et sostreuen els diners, les coses (Lladres).
Pirates que sostreuen les coses publiques (diuen que no son de ningú) roben plantes dels parterres de la ciutat, agafen cables per malvendre.
Entren als pisos buits escudant-se amb falses lleis.
També n'hi ha que et roben les il·lusions, les idees, l'alegria.Son també pirates.
Però hi ha alguna cosa de bo de ser una mica pirata?.Pot ser les rialles, la bogeria i sense cap dubte l'amor per el rhum (Ron) i la disbauxa del carnaval

Aguaitant des de dalt.

Aguaitant des de dalt, esta la garita. Allà a sobre de tot m'agrada mirar, el cel blau i a la terra els arbres que s'enfilen buscant la llum.
La resta dels mortals a baix, de vegades grinyolen, els problemes els envolten i jo nomes miro. soc l'observador.

Sempre n'hi ha, qui com jo no prenem partit.Creiem que no ens cal.

Com a torres o campanars al cel, la cara al vent , i res no ens destorba.

Això ara no toca, diem.Gairebé com Deus volem estar per sobre dels demès i no mes observar.

Som els observadors.Els fotògrafs de la realitat.

 Molt de tant en tan, tot el que passa ens trastoque la nostra realitat. Aleshores, comencem a patir i ens creixen esquerdes que van trencant la nostra realitat.
Llavors en quan se'ns veu el nostre interior, les totxanes que ens conformen i el vent i la pluja fan la resta i estem a punt per tombar.

Ara es el moment de que ja no som l'observador, som els observats.

Ballar, ballar....

Ballar i ballar, aquesta es la meva fita.
Sona la musica i busco una parella de ball, no importa massa qui
.L'hi prenc la ma i m'endinso al cercle...
Els moviments tranquil·litzen  l'anima, moviments apresos, rítmics, salts,...
Porto el Swing a la sang, ballo per ballar...
No vull pensar, no vull recordar...
Oblido del tot els problemes, econòmics, familiars, de parella...
Tan sols vull ballar .I els peus dansen cansats com mai, deixant que el cap no tingui temps mes que per sentir la musica, contar els passos i ballar.Ballar com mai en aquest temps , on l'única droga permesa es el ball, ball per oblidar per no pensar en tu. 

Com un boig

 Com un boig empeny el pare l'andromina de llit amb rodes. Com un boig veig passar la gent al meu costat. Crido!!!
El manillar no pot girar a les corbes i gairebé tombem a terra.

 Les mans agafades i amb por al cor prego no caure.Seré trepitjada pels companys?...

 El 13 es un mal auguri, però ara no tinc por.S'ha tombat el cavall, però estic al centre de l'huracà i allí no hi ha vent. estic segur!!!

Corrent a fora també depenc de mi mateixa.La corda tiba però no estreny i si algú troba serà l'andromina, el llit volant. Es el 15 "la niña bonita" i arribara el primer!!!.

Rua de Carnaval.

Encara que petita, en aquests moment estic pensant ...
Certament estic en una rua de carnaval.Estic contenta?...
La festa no se si es de petits o grans, la disfressa es semblant que la del collegi i no tinc els amics.

Altres semblen disfrutar, famílies senceres, tots iguals. Però tots estan igual de contents....
Be he decidit mirar les cares.....

 Tot sembla que algú s'ho passi de lo mes bé.

Ni pujant en un cotxe estem contents, que passa....

Potser soc petita i encara no ho entenc.Però continuo en els meus pensaments i no estic contenta.

les cuatre estacions

Escriure es el que mes m'agrada, davant l'ordinador, les paraules semblen sortir del no res i sense un ordre preconcebut,formen les frases i refan les meves idees.
La primavera es el millor moment per quedar me a casa i gaudir de la llar.Per contra a l'estiu m'agrada el sol, estar al carrer, gaudir la natura.
A la tardor, semble que tothom em mira ,deu de ser per el color de la pell torrada a l'estiu .
I a l'hivern altres pells cobreixen el meu cos i torno a trucar els vells amics per dir-los que un altre any arriba aviat.
Ja no son notes escrites, les paraules volen amb el movil i pot ser, d'un en un, no avancen prou. Crec que tornaré a escriure una mica mes.

la peluqueria

Avui toque anar al barber, (o a la peluqueria, com diu la mare). Sempre faig cara de nen gran ,asseg a la gran butaca i quiet espero com el barber amb la navalla a la ma done tombs al meu costat tot rapant-me i deixant-me ben polit .
A vegades les revistes o còmics em distreuen, altres el movil m'ajuda a pensar:Ja soc gran.
Avui també la germana gran va a la peluqueria. Que deu pensar? quins sons els pensaments ?
Ella també es una somiadora i l'hi agrada estar entre la gent i al sol, així me l'imagino:

Casa amb tres façanes.

Això diu el retol al diari: Es ven casa amb tres façanes .Pisos lluminosos.
Com totes les propagandes, l'important es el que no es diu.
Carrers estrets, veins que pots tocar per la finestra.Sol que veus si estas a l'ultim pis.
Escales estretes, parets sense finestres...
Per no haber-hi, no hi ha ascensor.Ni hi cap.

Preparant la actuaciò.

D'esquena al public i absorta amb els meus pensaments, pinto les ratlles que m'aïllaran de la gent que mira, de la gent que riu .
Estaré quieta, una figura estàtica,no gosaré moure'm...
Per uns pocs diners que serviran per menjar i malviure pasaré les properes 5 hores aquí a la Rambla.
Ningú preguntara que penso, que sento.Ni tan sols jo, sé qui soc.
Però ara en aquest moment, tinc el mirall a les mas i miro preguntant: Qui es la mes guapa?
Impacient espero la resposta que ja sé: Tu. Tu ets la mes guapa del mon.