Trist, melancolic, absent...
Sempre endinsat en si mateix, en els seus pensaments, aixi som.
No importa l'edat, tampoc si fa sol o fred,..
La nostra anima interior, esta sola, encara que la rodejem amb totes les altres solituds del mon.
Sols naixem i morim i en el camí tret de les vegades que conectem amb els altres i ens permitim moments de riure, de disbauxa , sempre tornem a la nit a la nostra immensa soletat, els nostres pensaments massa profunds, que ni tant sols nosaltres semblem adivinar.
Mira al teu costat, tots en la cara tenim les rastres de la por, de la tristessa , del desitg suprem de ser feliços .
La felicitat es dins teu, treu una rialla i fes feliç a qui t'envolta, tal vegada aixa riuras tu en plenitud, per primera vegada et sentiras acompanyat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada