Es per això que les biblioteques queden per el record, sols son espais de silenci on els estudiants, lluny del soroll intenten mirar poc a poc els temaris en època d'exàmens.
De vegades per mirar, quedar, esperar aquella companya que es als records, vells i nous amors de joventut.
La llibreria amb un telefon fixe es el paradigma d'aquesta nova societat. Un espai reduït a la mínima expressió per que dret un mateix truqui o llegeixi un llibre.També un préstec puntual d'aquella novel.la perduda en el temps i que cas de tornar-la no tindrà espai al costat de les altres no llegides d'altres autors .
Petis espais de cultura en un mon cada vegada mes faltat de la mateixa, de manera especial en aquest dies, on la política parla del no res , del no ser, del no existir, del no permanent en que ens hem transformat tots plegats.
