De vegades sento passos al meu costat i giro per saber qui es . Ets tu?
No hi ha ningú, ombre i tenebres de la nit, pors ancestrals de l'home a la nit. Els sorolls s'amplifiquen, es fan desconeguts i asusten.
Lluny de la claror, del foc , del sol les feres ens envolten i fan de les seves.
Qui juga amb nosaltres?, qui mou els fils?...
Després un accident, una mort sobtada(totes ho son..) i els plors i el dolor reneix dins nostre i ens trobem sols..., Sols a la nostra pobra clasca que ens separa de l'exterior, clasca com tenen els nostres companys d'habitació...
I mirem els que han marxat, els que han perdut la clasca, els que tenen tot apres i tot ensenyat.
No cal que hi suqueu el pa. Sol ja es prou bo, es un de nosaltres....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada