Si es que Si toca la Campana.

Si vols que vingui a tu, toca la campana.
Totes les discussions de si vols tocar o no. Mes discussions sobre que serà o no.
Cal canviar la campana , ja no es campana, es un simulacre de campana...
Però, i si toco la campana el 9N?
NO! no pots tocar!, et canvio la campana de lloc!
Doncs , si. Penso tocar la campana!
Avui et canvio de lloc la campana!.

Doncs, que es això?

El ben cert es que es una campana. I qui toqui vindrà a tu i no a un altre.

I qui vindrà?

Això. Deu de ser l'important...

Doncs vindra la vaca i qui toqui la podrà munyir.

La Magrana

La Magrana, (Granada), en un fruit de tardor. Madura a l'arbre i els ocells poden trobar els seus fruits oberts i els grans rojos, cridaners, porten dolçor i aigua a les bestioles que passen els últims dies de l'estiu esperant el cru hivern.
Fruita de tardor, de secà, de les terres no agraïdes de l'horta, de termes prop de Lleida, "Els Magraners" pot ser també de la "Granadella". El roig acid , els pinyols aspres... Costums de vells temps on no existien les fruites dolces, ni el iogurts de sabors, ni les postres elaborades.
Velles tradicions per recordar aquesta setmana de Tots els Sants...

La Senyoreta del Carrer Boqueria

Vigilant, a l'entrada de la pensió , miro impertèrrita i pacient l'entrada del viatger fugaç, de la parella feta amb pocs minuts al carrer de la Boqueria.
Cap retret, cap menció, cap desconcert.. Sembla tan sols comptar els que entren al portal i restar als que hi surten. Tal vegada en per saber de segur que no hi resta ningú dins mes estona de la que cal.
A l'altre cantó el seu amic, el vell doctor, mira de la mateixa manera a traves del seu monocle, i crec que de tant en tant sembla mirar-me i poruc, sense cap paraula, resta de l'altra banda, amb la seva mirada insinuant i lasciva.
Ja som vells amics, companys,vells amants en la distancia.Parla avui, digues sols "Bon dia" i travessaré sense dubtar-ho tot el portal, per agrair l'esforç de tants anys al meu costat.

Mirando al Mar

Bajo el palio de la luz crepuscular,
cuando el cielo va perdiendo su color,
quedo a solas con las olas espumosas
que me mandan su rumor.

Ni un lejano barquichuelo que mirar,
ni una blanca gaviota sobre el mar...
Yo tan sólo recordando la aventura que se fue,
la aventura que en tus brazos amorosos disfruté,
bajo el palio sonrosado
de la luz crepuscular.

Mirando al mar soñé
que estabas junto a mí.
Mirando al mar yo no sé qué sentí,
que acordándome de ti, lloré.

Cel urbà

La arquitectura, s'ha d'adaptar a l'entorn.Grans espais per gaudir de vistes del mar, del cel...
Els edificis camaleònics, son un exemple a seguir.Avui, temps de reflexió...(sense preguntes a la vista) Dos fotografies urbanes del bon fer arquitectònicament amb edificis singulars. 

Lluny en el Espai

Si estic lluny, l'enyorança en mort. Penso en tu, encara que l'imatge desdibuixada en el temps es distorsioni, encara que les pedres s'esvaeixen...
Vell campanar que domina la ciutat.Claustre abocat a l'horta que veu passar el riu i la gent que l'envolta.
Si fos encara mes lluny, l'hivern glaçaria les pedres, els arbres blancs com estels a la nit, encara et farien ressaltar mes al meu record.Vull tornar, desitjo caminar al teu voltant, com vell amic tocar-te un cop mes i així tornar a començar una visita sempre inacabada.

Peó Alfil Rey

Avui som tots peons d'una jugada d'escacs. Volem una consulta. Que aquesta sigui Legal.Que s'accepti a tot el mon.
A mi en particular no em cal consultar. Catalunya es una Nació. No cal preguntar a ningú per això tan simple.Fa anys que ho es.  Altra cosa es que hom ho accepti.
Les enquestes donen al primer si un 80% . (Ja he dit que es igual el percentatge, Som una NACIÓ.
Es l'únic que importa, ja que a partir d'aquesta pregunta les altres venen donades... Si ho som, podem votar...Si ho som podem demanar la independència... Si ho som podem Federar-nos o confederar-nos al nostre criteri...
El govern d'Espanya (o el de Castella com es vulgui dir) , no pot fer res... no mes pactar les condicions de la nostra estada amb Espanya, amb si es vol Europa... Ja es molt i molt important.
El tribunal  Constitucional pot donar la raó a uns o els altres...(Sols de si entra a la constitució la pregunta o la Llei). No pot decidir si la Nació Catalana es o no Nació de ple dret.
Això ho fan els ciutadans i això ja està dat i beneït.Es per els fets consumats que la resta del mon ho ha d'acceptar.
Es una jugada d'escacs complexa. Som el peó d'Alfil  Rey. Quants n'hi ha en el tauler d'Escacs?......

Dos. Un de Blanc i l'altre de Negre.

Avui 63.

Tots els números son bons , avui 63... L'important no es el numero es el anar comptant.
Com el vell retol de la CocaCola, incomparable.
Cal viure per mirar i gaudir. Un sol got , un sol glaçó, un sol vestit,sols una camisa  i ni tant sols això . Un no res , unes ganes de gaudir, un desig de ser feliç es el que cal.
No passa el temps per el vell cartell, pel vell roquer que canta la cançó
Encara llueix el roig, també el negre. Tot es espectacle, res queda a dins sols l'alegria de la revista que es la vida mateixa i el desitjar que tothom en pugui gaudir.
Sempre comença un nou dia en que tot es possible i després de una tèbia nit, arriba el sol,que llueix en tota la esplendor.