El gran segador

El gran segador, sempre fa feina... De vegades una flor,a estones una garba sencera...
El temps de la collita ens arriba a tots i el gendre de cal Valentí es ja el Valentí a seques. Ja giro el cap si sona el seu nom, 93 anys son molts i sempre costa el partir, sempre et deixes records, amics i família.
No marxes sol, el mes vell dels meus amics , en Víctor farà el camí amb tu.
Al meu armari els records, la botella del Coñac dels caragillos sempre hi serà i al costat la del trepador(anís del mono) quedara com està sense que ningú la toqui tot esperant que l'amic la demani i la tregui a passejar.
Un record per tots dos que comença avui i durarà per sempre.

Mons Insòlits.

Mons insòlits, univers dins de altres univers. Això trobem si mirem al nostre entorn.
Refugi 307 es un espai a Barna ciutat que vaig trobar un dia de pluja. El nom invitava a entrar al seu interior per tan evitar quedar xop.
A la  finestreta una veu va dir: "Està complert. i la pròxima visita guiada de les 11.30 també". "No mes es pot entrar amb visita guiada , es tracte de un recorregut a peu per refugis de la guerra i cal demanar-ho amb temps".
Museus especials que cal mirar i que un altre dia amb mes temps i entraré.
C215 es un altre:Cristian Guémy, artista de Paris.El seu treball amb estergits començar a 2006. La seva obra es caracteritza principalment en la creació de retrats i un dels temes més freqüents del seu treball artístic són retrats de la seva filla Nina, qui igual que el seu pare és artista d'art urbà.
 C215 és un artista prolífic i ha practicat el seu art en ciutats de tot el món. El seu art es pot veure en diferents ciutats del món, com Barcelona, Amsterdam, Londres, Roma, París, Nova Delhi, Sao Paulo, Atenes, Istanbul, Milà, Viena, Jerusalem.
Cal perdre't per camins de la vella ciutat i mirar, observar....

mots encreuats

Ahir dia de Sant Jordi, vaig assistir a un esmorzar literari. Aquí es troben editor, escriptors, lectors i com sempre la premsa i la política,
Flors i violes per tot hom . S'ha editat molt i molt bé. s'ha escrit mes que mai i millor. Els lectors poden llegir digital. La premsa es mes lliure i un nou diari a Lleida. I els polítics son el únic poder de l'estat.
Al sortir flors de paper maché , les floristeries parlant de la competència, els llibreters dient que el preu de les flors i els llibres s'assemblen cada vegada més . Els lectors mirant la flor més petita i el llibre de segona ma.
Venent cervesa en lloc de llibre i preguntant on regalen roses per aprofitar i no gastar i mirar quin diari regala un llibre decent .
Això si. Una trobada amb els vells i nostàlgics amics. Veure junts 5 creus de Sant Jordi totes elles en el camp de la cultura i preguntant si son els 5 creuats o els 5 crucificats.
Mals temps de l'iva cultural, pitjor per els lectors d'un sol dia i esperant tots un temps millor on la cultura sigui l'eix vertebrador d'aquesta societat esberlada per la crisi. Esperant també la implicació de tots en l'educació total dels nostres fills per un futur esperançador.

Reset

La vida ens va canviant.Els moments de repòs, de carregar piles, d'amaratge; fan que pensis i.que desitgis prendre decisions dràstiques: No vull que ningú em conegui. Vull desaparèixer. Vull marxar...
Com un vell vaixell, mentre carreguen les viandes,altres canvien el nom. El vell nom que recorda les penúries, que recorde les topades, que recorda el mal camí sofert...
Jo també vull ser un altre, un desconegut, un que vol caminar sense recances, sense angunies, sense prejudicis.
Vull tirar per la borda tot lligam i aprendre a volar com els ocells. pot ser així trobaré un mon millor, una vida nova.

Com una Vela al vent.

Avui mateix un amic, una mica enfadat, m'ha dit que l'hi prenen fotos del Facebook , tot preguntant "que tenia que fer".
La meva resposta ha estat de que no penji res de res.

Si fas fotos, i les fas bé, es un honor que et copiïn, que t'agafin fotos i les reprodueixin per tot arreu.

Ets una vela al vent, que es veu de lluny. Si algú vol alguna foto, no mes cal que la demani. Si vol una copia, que l'agafi,
Si la vol amb mes resolució millor, ja que el resultat es millor.
i de passada si vol dir que la ha fet jdfk@2014 (o altre) a més l'hi estaré agraït.

Aixo si. No demaneu de fer una foto com vosaltres voleu la foto es l'ull de l'artista i de vegades veu el que no hi es o el que vosaltres no voleu....

Les veles s'alcen al vent i de lluny es miren,es veu l'alè diví d'Eolo i es copia , per un bon viatge fins arribar a terra.

La processo . Diumenge.

Sempre mirem la processo , els passos, els portants (dels passos), les imatges, els confrares, els ciris, els armats o estaferms...
Abans molta gent ha estat preparant, netejant, empenyent, Homes i dones que s'embruten les mans i que fan possible que tots els altres gaudeixen de la festa.
Per tots ells aquestes fotos que fan força com ells mateixos  per tirar endavant en aquests temps de Crisi.

Nou Vell Mercat

El Mercat del Pla cobra nova vida.
Una iniciativa empresarial farà obrir 15 dies al mes el vell mercat.
Roba, sabates, llar....Tot a preus rebaixats, en un ambient diafan que permet a la gent mirar, veure, i uns pocs comprar.

La vella font de l'interior del mercat, observa indiferent a la gent que passa i passa...
Uns dient " aixo no durara ni fins al Juliol", altres " aquest alcalde s'ha tornet boig" i més "no es pot recuperar el barri antic".

Però el temps es dels valents, dels emprenedors, dels que dia rere dia voten tirar endavant i que malgrat tots els entrebancs miren de fer rodar la roda de l'economia ..

Els temps de Crisi encara hi son i de vegades mes val no pensar i tirar endavant.

Vista del altre turo.

Sempre la mirem de lluny.
Aquestes imatges fetes des de el turo de Gardeny em fan reflexionar.Si vaig lluny de Lleida al tornar espero delit l'aparició de la torre de la Seo que m'indica "ja estàs a casa". La miro també al passejar per l'horta, també si estic a Alfés, o altres poblacions de l'entorn i sempre es imatge que relaciono amb la meva terra , el meu petit racó de Catalunya.
No obstant, si m'hi apropo, veig que no té jardins, que s'ha de restaurar.Reconec que els visitants aliens agrairien algunes tendes de souvenirs, més  locals de restauració, també més visites guiades i explicacions.
Pot ser per això mateix els lleidatans agraïm la imatge de la torre i somiem en altres temps, en altres moments en que la vida local es feia al vell turo i no estava encara segrestat (no per tropes alienes com entubi )  per el  silenci sepulcral de velles construccions de pedra gairebé abandonades.

Alta tensió-Preu de la LLUM

Avui he repassat el rebut de la llum.
Cada dia es mes cara. he quedat gelat com la fotografia (en clau alta) de alta tensió i m'he tornat també blanc.
Que s'han cregut!!!!   que tindré que anar a preguntar cada hora el preu  del kilobyte o com se digui per si fico la rentadora o no?.
Ja n'hi ha prou d'impostos!! i també de pagar per d'altres!!!  Si un no pot pagar ho paguem els demès consumidors ...Ara mateix tenim un deute de dos parells de Co.....!!!
Si volen subvencionar ... o regalar... que es faci en un compte a part per tal de saber-ho tots plegats i poder analitzar que i a qui es pague.
A les pensions també passe el mateix. Les pensions no contributives, l'atur, no tindria que anar amb les pensions dels pensionistes i així poder dir que no arriben els diners per a tot. La solució es un compte a part.
Peró bé avui estic per anar a comprar veles per a veure la tele i sort encara que no tinc por i puc dormir a les fosques