Com el vell retol de la CocaCola, incomparable.
Cal viure per mirar i gaudir. Un sol got , un sol glaçó, un sol vestit,sols una camisa i ni tant sols això . Un no res , unes ganes de gaudir, un desig de ser feliç es el que cal.
No passa el temps per el vell cartell, pel vell roquer que canta la cançó
Encara llueix el roig, també el negre. Tot es espectacle, res queda a dins sols l'alegria de la revista que es la vida mateixa i el desitjar que tothom en pugui gaudir.
Sempre comença un nou dia en que tot es possible i després de una tèbia nit, arriba el sol,que llueix en tota la esplendor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada