Una s'aixeca a les 6 del matí, es renta, es desperta i mentre tant prenc un cafè, preparo el dinar. A les 8 a la feina, tot atenent a la gent amb els seus problemes, les seves dèries.
Un kit-kat per esmorzar i a tornar hi, els pesats i pesades es multipliquen i els problemes per resoldre també.
El "jefe" et clava una bronca (com es natural sense raó) i continua llegint el diari...
Arribo cansada a casa i prenc el dinar ja preparat . Al acabar cal fregar, netejar....
Encara no he acabat i torno a marxar al treball (la tarda es el pitjor), ja començo cansada, tipa de la feina i dels emprenyadors que continuen empipant amb els seus problemes inútils.
a les 8.30 pleguem i miro de caminar una mica o anar al gimnàs o piscina a no pensar...
arribo a casa i caic al sofà com un sac. Estic cansada i ja no puc fer res mes...
Ni llegir,ni pensar ni tan sols una peli bona a la TV. tan sols anuncis i polítics sense criteri fen les seves gracies...
No puc ni sopar, un iogurt i al llit.
Es gairebé el pitjor . Els malsons son a l'ordre del dia i sempre acabo lligada, nua i al balcó.
Algú m'explicará un dia que vol dir aquest somni de merda i podré treure'm l'antifaç i veure el que passa al meu cantó, al carrer de la vida que veig passar sense fi.
Lligada, nua i al balcó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada