Com un vell vaixell, mentre carreguen les viandes,altres canvien el nom. El vell nom que recorda les penúries, que recorde les topades, que recorda el mal camí sofert...
Jo també vull ser un altre, un desconegut, un que vol caminar sense recances, sense angunies, sense prejudicis.
Vull tirar per la borda tot lligam i aprendre a volar com els ocells. pot ser així trobaré un mon millor, una vida nova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada