Translate

dimecres, 12 de febrer del 2014

Quan cau el Sol.



Quan cau el Sol, els rajos de llum s'allaguen i la llum lateral ens allarga els sentits.
Tot té una dimensió especial, les ombres allargades, els colors diferents ens fan parar l'atenció.
S'acosta la nit, cal estar atents doncs les pors ancestrals de la foscor, ens fa retirar a els llocs coneguts y arrase rats per tal de passar endormiscats fins al proper dia.
Mirem amb ulls ben oberts les ombres properes, per si els vells enemics apareixen entre elles . Fan que mirem els amics propers per tal de conjugar entre tots aquests instants de foscor.
tal vegada es el mateix que ens passa ens aquests instants de gran Crisi de valors. Tot ens cau a sobre, les foscors de tots els coneguts propers que s'endinsen a les ombres allargades dels desnonaments, de les fams, dels pisos buits, dels sense treball, de les cues de l'atur....
tot ens fa mirar els vells amics, la família propera ... per poder passar arraserats aquests temps de penombres fins la propera sortida del Sol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada