Avistamiento OVNI

 Si penses com pot ser el veure un Ovni, sempre penses en llum redones, que fluctuïn a la nit, mes o menys redones i que tal vegada giren i desapareixen en la foscor.
Cal recrear l'ambient i somiar en les llums llunyanes que s'apropen amb velocitat. Moltes vegades el que ho veuen ho fan conduint amb el cotxe, on ja de per si la velocitat es un element intrínsec.
 Es per això que tornant l'altre dia vaig desitjar veure un Ovni, i de vegades el desitjos poden ser realitat, sobre tot si condueix un altre, que si es un mateix es mes difícil.
 Entornes els ulls i mires les llums que passen, objectes desconeguts que no saps que son , això es per definició un Ovni. Sobre tot no obris els ulls, no enfoquis , ja que la realitat mes propera pot destruir l'entorn favorable per la aparició dels Ovnis....

Preàmbul

Estem acostumats a veure les feines fetes. No així les que es fan cada dia i sempre estan a mig fer.
Fer el dinar no es valora, fer els llits, fregar...
Sempre es valore el pis net, el dinar presentat a taula, el sopar del restaurant....
Mestres ho fas no té valor, es feina prèvia, es un preàmbul.
Així el preparar una actuació , la gent passa al costat i no et veu...
Una vegada s'aixeca el teló es una altra cosa . Es valora el estar quiet.
Dues hores de preparació i maquillatge, perduts en el preàmbul.
Si us plau Mireu-me.

Escales

Les escales sempre han tingut un protagonisme especial en la fotografia i en el cine.
Qui no recorda baixades impresionants de Dives del cinema, tot lluïn les seves corbes..
En fotografia s'hi conjuguen dos elements essencials:
La llum. Permet jugar amb la llum a zones de la fotografia i ja es sap que la fotografia es la captura de la llum.
El numero màgic. PHI el  nombre Aureo, equació de Fibonacci. De temps immemorials s'ha buscat la bellesa, el estandar clasic de bellesa, tan amb arquitectura com amb pintura i els càlculs han estat sempre semblants als que fa la natura amb les clasques dels mol.luscs, amb la distribució de les fulles als arbres ...
Una escala arquitectonicament es perfecta es per això que ens agrada fotografiar i col.locar en una distribució quasi ideal.

El Barber

Velles cadires tronades, plenes de records, de somnis d'infantesa, de imatges perdudes i retrobades...
Terres farcides de cabells, d'idees inconfesses, de retalls de pensaments....
Anhels de revistes i TEBEOS, de les Hazañas Belicas que trobabem als seients....
Somnis de l'infant que érem i que per sort encara som...
Records d'amics perduts en el temps i altres perduts en vides massa curtes....
En voldria una per seure i recordar i que el temps passes com un record...
Velles cadires tronades, records d'infantesa retrobats....

La Catedral del Mar

Reivindicada amb els llibres, la catedral del mar , església de Barcelona  es un lloc on arriba molta gent per veure-la.
Els llocs intuïts en el llibre prenen força i vida en la teva visita.No obstant sempre hi ha racons, terres, tombes per descobrir.Les pedres gastades per les passes de tots els que hi han passat, les ombres i les clarors del temple...El rumor i el silenci dels turistes i el barri, El Born una ciutat dins de la ciutat, un lloc també per perdret i per trobar te una estona amb tu mateix.

SM172

Entre els grafiters , Alguns de gran format per fer-se veure, hi han excepcions..
SM172, Alice etc... son grafiters de petit format, de dibuix efímer, que tenen seguidors a Barcelona. Les seves obres sovint en portes de fusta, quadres elèctrics etc son buscats i de vegades arrancats literalment per coleccionistes....
Cal mirar, passejar , veure i trobar, dibuixos efímers com a fotografies que el temps perd i que els grafiters posteriors embruten .
Mandalas urbans que es fan i es desfan com un tapis de Penèlope tot esperant que arribi un Ulisses tardaner i els guardi o faci una imatge fotogràfica per els que ho vulguin recordar.

Si pasejas, mira......
Si no veus, busca.....
Si trobes, guarda i comparteix......

Claret. Un poble perdut....

Si et perds per la muntanya, no ets únicament tu el perdut... Tot en ella està perdut... Les cases, les persones, els conreus...
Hi ha un anar a la capital, al mon urbà que ha deixat esquilmat tot el que es diu rural.
Enyorem la tranquilitat, el silenci, el volar dels ocells, els brunzits de les abelles...
L'estrès i la velocitat de la vida ens porta a un no viure, a un esperar l'endemà per tal de estar tranquils, el esperar la jubilació per viure, a esperar les vacances, els caps de setmana ....
I perdem el temps treballant per un endemà  que enyorem i que que si arriba pot ser serà massa tard...
No esperis i viu ja la vida.. gaudix del temps lliure, aprecia els companys....

Les vies.

Les vies del tren, els camins, sempre ens fan reflexionar.La dita de " tots els camins porten a Roma" es  certa en part.Caldria especificar quina Roma es la nostra... Ítaca?.... Roma Imperial era el centralisme, la capital,
es cert que tot ens porta a una universalisme prepotent i que els detalls de cada individu, no imperen a la actualitat. Es busca que tots siguem iguals, que tots parlem igual (Anglès), que tots pensem igual i els cercadors (Google....) busquen les imperfeccions individual per establir un bé col·lectiu per sobre de totes les coses.
A la vida hi ha encreuaments, s'ha de decidir anar cap a un o altre sentit. Les vies o camins han de estar ben arrelats a terra, ben ancorades les vies.....
Hi ha algú que sempre et pot fer cambiar de via , es un estri ben ancorat a la via i que manualment et guia a un o altre indret.
Sempre les vies et porten a un túnel, generalment fosc, incerteses varies que et fan témer que no hi ha sortida.....
Però si estàs atent i t'atures a les Estacions i penses pots comprendre que sempre hi ha sortida, que sempre hi ha camí, que sempre hi ha via per descobrir i continuar caminant per la vida.

L'endemà de la festa , toquen les restes....

Desprès de la festa de la vida (o no tanta festa), desprès de mirar els estels, la via lactea....
Començo a pensar en la immensitat de l'univers, Tot es compte amb anys llum , que es la distancia que la llum a 300.000Km per segon corre en un any (que son milers de milions de quilòmetres).
Diàmetre del Sol  1.400.000 Km
Diàmetre Sistema Solar   1 mes Llum
Via Láctea 100.000 anys Llum
Grup Local de Galaxias 10 milions anys Llum
Supercumul de Virgo 100 milions anys Llum
Univers Visible 93.000 Milions anys Llum

A la vista es poden veure 8000 estrelles (4000 a cada hemisferi) però a la via lactea hi ha cents de mils de milions d'estrelles .No parlem encara de les que hi ha a tot L'univers.
Desprès un pensa en el minúscul que un es, en que tot l'univers sembla tenir un sentit, una força que el porta a voler ser, existir....
I desprès que en queda?..... Pols, pols que continua en un planeta, formant part d'aquesta immensitat i pot ser una creu que lentament en horari humà (que no del Univers) es desfarà ,ens oblidaran ,i serem part de la humanitat que en un moment donat va ser en el planeta Terra.....

Camins rodats.

El vell camí, té les pedres gastades, els homes, les mules, el bestiar, les rodes, les carretes.....
Quant de gent han passat?... L'aigua de la puja també s'ha emportat les tènues juntes i L'aire i el vent m'ha tret la terra i fang de les empremtes....
Ara sol no mes recordo altres temps, temps on el bullir de la gent m'alegrava el dia.. Els crits de la mainada i els jocs feien patir l'empedrat....
Ara, sol, vell, espero la llum, els raigs de sol que em faran brillar les velles i seques ferides i espero....
espero que un dia tu et dignis a venir a veure-me i sentin els teus passos sabre que no he estat oblidat.

L'universitat de la vida

Ja fa temps que tinc un objectiu especial. Es descentrable i permet fer desenfoc amb grans obertures  i que fa que les fotos siguin diferents.
L'ull humà capta imatges que son processades després pel cervell. La imatge captada centre la nitidesa en un punt deixant el reste borrós. (Es per aquest motiu que hem va agradar el sistema). El cervell, després de varis micro- desplaçaments de la retina cree una imatge que conté un camp de visió mes ampli però sempre tens una part de la imatge difusa.
Vet aquí que després de temps de provar-ho , no me agradaba el resultat , tota l'imatge captada (l'Objectiu es manual totalment- la distancia es fa a mà) era borrosa, no tenia punts prou nítids.
Un dia vaig habilitar un sistema per millorar la claredat de la captació.
La sorpresa va ser que l'objectiu millorava sensible ment, ja m'agradava.No obstant vaig deduir que els meus ulls a traves del visor no ho veien bé.
L'oculista i uns quants euros (més que el preu de l'objectiu) han arreglat el problema.La jubilació ha fet que la miopia millorés i necessités una diòptria menys (L'estres ha desaparegut ).Fins això m´ho ha de dir la càmera?....

Volem Festes. Pardinyes.

Es la festa dels petits, atraccions, pujar on cal ser gran per fer-ho....
Menjar un Pal de Sucre, veure els amics,
Sentir-se important i constatar que les atraccions tan desitjades de petits i que no podíem pujar, no son tan divertides com les que gaudíem de petits, el tren CHU_CHU o la Bruixa, els "caballitos",Tal vegada rescatem els autos de Xoc, la ranita...
La presó es un rotllo...El toro mecànic ens falta la panda per fer gresca....

Malgrat tot, els ulls es perden entre les rodes de colors, la musica que ens envolta i el soroll de la gent que riu i la que diu "Ja ni ha prou de pujar" o " va  deixam pujar l'ultima vegada"....
I es que necesitem de la festa. Després de un any com els darrés pasats i de el que ens espera , mes val fer una parada per agafar aire nou i seguir nedant... tot recordant l'acudit:
Un fill li diu al seu pare: Pare que falta molt per America....
I el Pare respond: Calla fill meu i segueix nedant....